Moneda valenciana. Col·lecció Vidal Valle Ortí

[page-n-1]
1

[page-n-2]
2

[page-n-3]
Desembre de 2024 – maig de 2025

MUSEU DE PREHISTÒRIA DE VALÈNCIA

3

[page-n-4]
Joc Interactiu / Juego interactivo
Render
Antaviana
La Foneria

DESEMBRE DE 2024 – MAIG DE 2025

DIPUTACIÓ DE VALÈNCIA
President
Vicente José Mompó Aledo

Muntatge en sala / Montaje en sala
Ramón Canal Roca, Pablo Cerdà Insa,
Juan Antonio Sendra Ibáñez
Difusió i xarxes socials / Difusión y redes sociales
Begonya Soler Mayor
Francisco Pavón Tudela

Diputat de Cultura
Paco Teruel Machí

Gestió administrativa / Gestión administrativa
Yolanda Miñana García, Ana Beltrán Olmos, Jorge
Pallarés Bonet, Manuel Bayona Gimeno

MUSEU DE PREHISTÒRIA DE VALÈNCIA
Directora
María Jesús de Pedro Michó

Imatges / Imágenes
Arxiu SIP. Museu de Prehistòria de València
Vidal Valle Pechuán

Cap de negociat de disseny i producció d’exposicions
Laura Fortea Cervera

Traducció i correcció de texts / Traducción y corrección de textos
David Verdejo Arrué

EXPOSICIÓ / EXPOSICIÓN

Producció i muntatge instal·lacions / Producción y
montaje instalaciones
Esfera. Proyectos Culturales
Sergio Carrero Melian
Instalaciones iluminación Grupo Luz
Carpintería Sebastián López
Lems. Procesos informáticos y audiovisuales
Cristalería Jomicri’s

Comissariat / Comisariado
Manuel Gozalbes Fernández de Palencia
Ángel Sánchez Molina
Projecte museogràfic / Proyecto museográfico
Ángel Sánchez Molina
Assessorament científic i texts / Asesoramiento
científico y textos
Manuel Gozalbes Fernández de Palencia, Ángel Sánchez
Molina, Pablo Cerdà Insa, Pere Pau Ripollés Alegre,
Juan Antonio Sendra Ibáñez, David Francés Vañó

Impressió material de sala / Impresión material de sala
Símbols Senyalització Integral

Col·lecció Vidal Valle Ortí / Colección Vidal Valle Ortí
Ángeles Valle Pechuán
Ignacio Valle Pechuán
Mercedes Valle Pechuán
Vidal Valle Pechuán

Ajudants de muntatge / Ayudantes de montaje
Isabel Carbó Dolz
María Jesús Navarro Máñez

Disseny gràfic / Diseño gráfico
Pascual Lucas Castelló

Impressió cartell / Impresión cartel
Impremta Provincial de la Diputació de València

Assegurances / Seguros
Allianz
Organització i producció / Organización y producción
Museu de Prehistòria de València de la Diputació de
València
Agraïments personals / Agradecimientos personales
Carlos Ferrer García, Carolina Ruíz León, Laura
Fortea Cervera, Eva Ripollés Adelantado, Antonio
Espinosa Pescht, Vicente José Mandingorra Llabata,
José Riera Cardo, Jesús Aroca Castillo

CATÀLEG / CATÁLOGO
Autors / Autores
Manuel Gozalbes Fernández de Palencia, Ángel Sánchez
Molina, Pablo Cerdà Insa, Pere Pau Ripollés Alegre,
Juan Antonio Sendra Ibáñez, David Francés Vañó
Disseny catàleg / Diseño catálogo
Pascual Lucas Castelló
Traducció catàleg al valencià / Traducción catálogo
al valenciano
David Verdejo Arrué
Imatges / Imágenes
Museu de Prehistòria de València
Vidal Valle Pechuán
Impressió / Impresión
La Imprenta CG
Edita
Museu de Prehistòria de València | Diputació de
València
Portada: Alfons II. Timbre. València. 1426.

Equipament audiovisual / Equipamiento audiovisual
Servicio de Informática y Organización

4

© del text: els autors
© de les imatges: els autors o institucions propietàries
© de l’edició: Diputació de València.
Museu de Prehistòria, 2024
I.S.B.N. 978-84-7795-589-4
D.L.: V-4726-2024

[page-n-5]
ÍNDEX
ÍNDICE

7
11

Presentació
Presentación
La moneda valenciana i la col·lecció Vidal Valle Ortí
La moneda valenciana y la colección Vidal Valle Ortí

C AT À L E G / C AT Á LO G O
36
38
40
42
44
46
48
50
52
54
56
58
62
76

La numismàtica valenciana
La numismática valenciana
Una llarga història monetària
Una larga historia monetaria
La fabricació
La fabricación
Les nostres monedes més antigues
Nuestras monedas más antiguas
Els dissenys
Los diseños
Les autoritats
Las autoridades
Les llegendes
Las leyendas
Les denominacions
Las denominaciones
Els símbols i les marques
Los símbolos y las marcas
No només monedes oficials
No solo monedas oficiales
Fitxes per a la vida quotidiana
Fichas para la vida cotidiana
Les medalles valencianes
Las medallas valencianas
Síntesi de la història numismàtica valenciana
Síntesis de la historia numismática valenciana
Bibliografia
Bibliografía
5

[page-n-6]
6

[page-n-7]
Presentació
Presentación

La colección numismática que se presenta en esta exposición fue reunida por Vidal Valle Ortí, una figura clave
para el patrimonio valenciano. Este conjunto formado
por 1070 piezas, cubre todos los periodos de nuestra historia y es el más importante en su género. Se trata de una
colección única que incluye ejemplares singulares que no
se conservan en ningún museo valenciano.
Vidal Valle Ortí (1935-2001) fue un empresario creativo y apasionado que destacó como coleccionista. Demostró un particular entusiasmo por la moneda valenciana y
mantuvo contactos asiduos con profesionales, entendidos
y estudiosos de la numismática. Su colección es el resultado de su esfuerzo y perseverancia por conseguir los mejores ejemplares. Su profundo conocimiento del material
le proporcionaba un atinado criterio para reunir todos los
tipos y variantes existentes. Vidal Valle se propuso conseguir una colección numismática representativa, variada y

La col·lecció numismàtica que es presenta en esta exposició fou reunida per Vidal Valle Ortí, una figura clau
per al patrimoni valencià. Este conjunt compost per 1070
monedes comprén tots els períodes de la nostra història
i és el més important del seu àmbit. Ens trobem davant
d’una col·lecció única que inclou nombroses peces que
no es poden trobar en museus valencians.
Vidal Valle Ortí (1935- 2001) fou un empresari creatiu i apassionat que destacà com a col·leccionista. Mostrà
un entusiasme especial per la moneda valenciana i sovint
establí contactes amb professionals, experts i estudiosos
de la numismàtica. La seua col·lecció és fruit de l’esforç
i de la tenacitat per tal d’adquirir les millors peces. El
profund coneixement del material li permetia tindre un
bon criteri a fi d’arreplegar tots els tipus i variants que
existien. Vidal Valle es proposà reunir una col·lecció numismàtica representativa, variada i de qualitat. Per això
7

[page-n-8]
l’exposició mostra peces meravellosament conservades,
singulars o comunes, però totes elles constituïxen un
magnífic testimoni de la història del poble valencià. Les
peces numismàtiques transcendeixen l’àmbit del col·leccionisme, ja que conformen un conjunt documental de
gran valor per a disciplines com l’arqueologia, la història, l’economia, la política, l’epigrafia o l’art.
Vidal Valle desitjava que les seues monedes passaren
a formar part d’una institució pública valenciana que les
exhibira. Tant els hereus com l’administració mostren
un gran interés perquè esta col·lecció arribe a ser de titularitat pública en el futur. La rellevància d’este recull
és innegable i, de fet, suplix una mancança històrica en
els nostres museus. L’exposició fa realitat l’anhel de Vidal
Valle, ja que posa les monedes a l’abast de la ciutadania.
Només queda formalitzar un acord d’adquisició que permeta que l’actual depòsit temporal es convertisca en un
fons museístic permanent.

de calidad. Por ello la exposición muestra piezas con una
conservación excelente, singulares o comunes, pero que
en todos los casos constituyen un testimonio excepcional
de la historia del pueblo valenciano. Las piezas numismáticas trascienden el ámbito del coleccionismo, ya que
conforman un conjunto documental de gran valor para
disciplinas como la arqueología, la historia, la economía,
la política, la epigrafía o el arte.
Vidal Valle deseaba que sus monedas pasaran a formar
parte de una institución pública valenciana que las exhibiera. Tanto los herederos como la administración muestran
un gran interés porque esta colección llegue a ser de titularidad pública en el futuro. La relevancia de este conjunto
es innegable y, de hecho, suple una carencia histórica en
nuestros museos. La exposición hace realidad el anhelo de
Vidal Valle, ya que pone las monedas al alcance de la ciudadanía. Solo queda formalizar un acuerdo de adquisición
que permita que el actual depósito temporal se convierta
en un fondo museístico permanente.

8

[page-n-9]
9

[page-n-10]
10

[page-n-11]
La moneda valenciana i la col·lecció Vidal Valle Ortí
La moneda valenciana y la colección Vidal Valle Ortí

El patrimoni numismàtic valencià

El patrimonio numismático valenciano

Al llarg de la història, les monedes s’han utilitzat per al
pagament de béns i servicis, facilitar l’estalvi i actuar com
a mesura de valor. Una de les seues característiques més
singulars és que, a pesar de ser produïdes per les autoritats
i concebudes com a instruments de propaganda, sempre
s’han destinat a l’ús quotidià. Des d’estes premisses es
comprén la rellevància patrimonial i documental de la
numismàtica. Les monedes encunyades durant els períodes ibèric, romà, visigot, medieval, modern i contemporani constituïxen un valuós llegat material que aborda
aspectes molt variats de la història valenciana. Este conjunt documental és un ric testimoni de les societats de diferents èpoques, ja que aporta informació sobre qüestions
arqueològiques, polítiques, econòmiques, religioses, culturals, artístiques, tècniques, iconogràfiques, epigràfiques
i heràldiques.

A lo largo de la historia, las monedas se han utilizado para
el pago de bienes y servicios, han facilitado el ahorro y
han servido como medida de valor. Una de sus mayores
singularidades reside en que, a pesar de ser producidas por
las autoridades y concebidas como instrumentos de propaganda, siempre han estado destinadas al uso cotidiano.
Desde estas premisas se comprende la relevancia patrimonial y documental de la numismática. Las monedas que se
acuñaron durante los períodos ibérico, romano, visigodo,
medieval, moderno y contemporáneo conforman un valioso legado material vinculado con temas muy variados
de la historia valenciana. Este conjunto documental constituye un rico testimonio de las sociedades de diferentes
épocas, ya que informa sobre cuestiones de carácter arqueológico, político, económico, religioso, cultural, artístico, técnico, iconográfico, epigráfico o heráldico.
11

[page-n-12]
Estes sèries monetàries han despertat un gran interés
dins de la investigació numismàtica, com ho evidencien
tant els estudis generals com una abundant producció de
treballs especialitzats. Esta atenció es reflectix en l’àmplia
bibliografia disponible sobre el tema, on destaca especialment l’extensa obra de Felip Mateu i Llopis. Respecte
a la divulgació, el Museu de Prehistòria de València ha
contribuït notablement a la difusió d’este patrimoni amb
diverses exposicions temporals dedicades a la història
monetària del territori valencià. Entres estes, cal ressaltar
Monedes d’ahir, tresors de hui (1997), Els diners van i vénen
(1999), El tresor islàmic del carrer de Santa Elena (2001) i
Històries en miniatura (2014).
Tot i la importància indiscutible de la numismàtica
valenciana, esta no gaudix d’una presència suficientment
representativa dins dels fons permanents de les col·leccions públiques valencianes. En efecte, les institucions
museístiques valencianes no començaren a incorporar de
manera regular fons numismàtics fins a mitjan segle XX,
i això fou principalment a través d’excavacions arqueològiques o donacions individuals. Així doncs, no existix
cap col·lecció numismàtica de caràcter històric. La collecció de la Universitat de València és una excepció a esta

Estas series monetarias han recibido la atención de la
investigación numismática, tanto a través de estudios de
carácter general como de numerosos trabajos especializados, tal y como demuestra la amplia bibliografía existente
sobre la materia, entre la que destaca la extensa obra de
Felipe Mateu y Llopis. En el ámbito de la divulgación
pública, el Museu de Prehistòria de València ha realizado
diferentes exposiciones temporales vinculadas a la historia monetaria del territorio valenciano: Monedas de ayer,
tesoros de hoy (1997), El diners van i vénen (1999), El tesoro islámico de la calle Santa Elena (2001) o Historias en
Miniatura (2014).
Aunque la numismática valenciana tiene una indudable relevancia patrimonial, no cuenta con una presencia
suficientemente representativa entre los fondos permanentes de las colecciones públicas más significadas de este
territorio. La realidad es que las instituciones museísticas
valencianas solo comenzaron a incorporar regularmente
fondos numismáticos desde mediados del siglo XX, procedentes de excavaciones o donaciones puntuales, por lo
que no conservan ninguna colección numismática de carácter histórico. La única excepción es la colección de la
Universitat de València, aunque tiene una escasa presen12

[page-n-13]
Estudi de Felip Mateu i
Llopis, La ceca de Valencia y las
acuñaciones valencianas de los
siglos XIII al XVIII (1929).

Estudio de Felipe Mateu y
Llopis, La ceca de Valencia y las
acuñaciones valencianas de los
siglos XIII al XVIII (1929).

norma, encara que la seua
representació de les sèries valencianes és limitada, ja que
es tracta d’un fons de caire
general. En este context, els
museus valencians sols disposen d’exemplars de sèries
monetàries comunes, en què,
tot i que de tant en tant es
poden trobar peces singulars,
no sempre assolixen el nivell
de qualitat desitjable. Els fons més rellevants sovint s’han
originat a partir de troballes de tresors de diverses èpoques que inclouen monedes valencianes d’interés, però el
seu abast es veu restringit per la concentració en períodes
històrics específics. Tot això s’ha compensat, en algun cas
puntual, amb el desenvolupament d’una política regular
d’adquisicions que permet, lentament i amb un gran esforç, cobrir algunes carències. Per aquesta via, la col·lecció numismàtica del Museu de Prehistòria de València
ha millorat molt notablement durant les últimes dècades
conformant, per exemple, un fons de referència dedicat al
paper moneda valencià de la Guerra Civil.

cia de las series valencianas
ya que se trata de un fondo
de carácter general. De este
modo, los museos valencianos únicamente conservan
ejemplares de series comunes, ocasionalmente acompañados por alguna pieza
singular, pero con calidades
que no siempre alcanzan el
nivel que sería deseable. Los
fondos más destacados suelen tener su origen en hallazgos de tesoros de diferentes épocas que incluyen piezas
valencianas de calidad, pero con la limitación de concentrarse en series monetarias de períodos concretos. Todo
esto se ha compensado, en algún caso puntual, con el
desarrollo de una política regular de adquisiciones que
permite, lentamente y con un gran esfuerzo, cubrir algunas carencias. Por dicha vía, la colección numismática
del Museu de Prehistòria de València ha mejorado muy
notablemente durante las últimas décadas conformando,
por ejemplo, un fondo de referencia dedicado al papel
moneda valenciano de la Guerra Civil.
13

[page-n-14]
Des del punt de vista estrictament numismàtic, les colleccions públiques de la Comunitat Valenciana són molt
desiguals, cosa que fa que la visió que oferixen de la història
monetària valenciana siga parcial i incompleta. En canvi,
les col·leccions privades, amb una interacció constant amb
el mercat i on la titularitat de les peces sol canviar amb
relativa freqüència, concentren tradicionalment els exemplars de més qualitat i raresa. En este sentit, la col·lecció
de Vidal Valle Ortí destaca com el millor exemple de com
es pot preservar un patrimoni tan específic des de l’esfera
privada, sempre que les condicions ho permeten. El seu
llegat la convertix en un referent essencial en el món del
col·leccionisme, atés que aconseguix atresorar el conjunt
més complet sobre la història monetària de la nostra terra.

Desde el punto de vista estrictamente numismático,
las colecciones públicas de la Comunitat Valenciana son
muy desiguales y solo proporcionan una visión parcial de
la historia monetaria propia. Por otro lado, las colecciones privadas, que realizan interacciones constantes con el
mercado y donde la titularidad de las piezas cambia con
frecuencia, han acaparado tradicionalmente los ejemplares de mayor calidad y rareza. Entre todas ellas, la colección Vidal Valle Ortí constituye el mejor exponente de
la salvaguarda de un patrimonio específico que se puede
lograr desde el ámbito privado, cuando las circunstancias
lo permiten. Su legado lo ha convertido en un referente
del coleccionismo al lograr reunir el conjunto más completo sobre la historia monetaria valenciana.

La col·lecció Vidal Valle Ortí

La colección Vidal Valle Ortí

Vidal Valle Ortí (1935-2001) fou una persona plena de
vitalitat, creativitat i passió, a més d’un gran col·leccionista. La seua vida estigué marcada per una intensa trajectòria empresarial que combinà amb una gran afició a
recopilar tot tipus d’objectes: des de segells i clauers fins
a gallines de ceràmica, butlletes de loteria o baralles espanyoles. A més, el seu interés pel món de l’art fou evident,

Vidal Valle Ortí (1935-2001) fue un hombre vitalista,
creativo, apasionado y un gran coleccionista. Su vida estuvo marcada por una variada actividad empresarial que
compaginó con su afición por recopilar objetos de muy
diversa índole como sellos, llaveros, gallinas de cerámica,
boletos de lotería o barajas españolas. También se interesó
por el mundo del arte, y una pequeña parte de su notable
14

[page-n-15]
Vidal Valle Ortí
(fotografia: Vidal Valle Pechuán).

i una part de la seua valuosa col·lecció es conserva i s’exposa en el Museu d’Art Contemporani - Vicente Aguilera
Cerni de Vilafamés.
La seua col·lecció de moneda valenciana, amb tot,
fou la que formà amb més passió i la que rebé una atenció significativa. Hi dedicà un nombre infinit d’hores
d’estudi, amb un coneixement exhaustiu de cada una de
les monedes que adquiria, amb l’objectiu de perfeccionar el seu criteri per a identificar-ne els tipus existents i
cobrir-ne les llacunes quan se’n presentava l’oportunitat. Visitava habitualment el mercat numismàtic que se
celebrava els diumenges de matí en la Llotja de València, on no només aconseguia noves peces, sinó que també aprofitava per a raonar amb comerciants, aficionats

colección se encuentra expuesta en el Museu d’Art Contemporani - Vicente Aguilera Cerni de Vilafamés.
Sin embargo, fue su colección de monedas valencianas la que formó con mayor entusiasmo y la que recibió
mayores atenciones. Dedicó incontables horas de estudio a la materia y conocía minuciosamente cada una de
las monedas que adquiría, con la voluntad de afinar el
criterio para identificar los tipos existentes y completar
lagunas cuando la ocasión se presentara. Durante años
visitó el mercado numismático que se celebraba los domingos por la mañana en la Lonja de Valencia, donde
podía conseguir nuevas piezas, así como mantener conversaciones con comerciantes, aficionados y entendidos
en el mundo de la moneda. Como buen coleccionista,
15

[page-n-16]
Catàleg de Rafael Petit,
Nuestras monedas.
Las cecas valencianas (1981).

Catálogo de Rafael Petit,
Nuestras monedas.
Las cecas valencianas (1981).

i experts en la matèria. A
més, com a col·leccionista,
també feia adquisicions en
xicotetes botigues locals i
en diverses cases de subhastes nacionals i internacionals. El conjunt que
aplegà a formar és únic,
perquè també va incorporar peces de col·leccions
anteriors, com la de Rafael
Petit, autor d’un important catàleg de moneda valenciana.
En els cercles numismàtics, la col·lecció de Vidal
Valle Ortí és coneguda des de fa dècades. Durant la
segona meitat del segle XX fou capaç de reunir un
conjunt extraordinari de peces gràcies a la seua intensa
dedicació i a un gran esforç econòmic. Este conjunt
únic, format per 1070 monedes, medalles i fitxes, abasta la major part dels tipus que configuren la història
monetària valenciana. Així, Vidal Valle es consolidà
com a col·leccionista de prestigi, fet que li obriria les
portes a les peces més valuoses d’una època en què el

también adquiría piezas en
pequeños comercios locales y
en diferentes casas de subastas
nacionales e internacionales.
El conjunto que logró formar
resulta singular debido a que
también se benefició, como
sucede en casos señalados, de
la adquisición e integración
de otras colecciones precedentes, como la que perteneció a Rafael Petit, autor de un
importante catálogo de moneda valenciana.
En los círculos numismáticos se conoce la colección
Vidal Valle Ortí desde hace décadas. Durante la segunda
mitad del siglo pasado logró reunir un extraordinario conjunto de piezas sobre la base de una intensa dedicación y
de un importante esfuerzo económico. Se trata de un conjunto único formado por 1070 monedas, medallas y fichas
que incluye la mayoría de los tipos que conforman la historia monetaria valenciana. Vidal Valle se forjó también una
gran reputación como coleccionista que le permitió acceder a las mejores piezas en una época en la que el mercado
16

[page-n-17]
17

[page-n-18]
18

[page-n-19]
mercat numismàtic presentava trets ben diferent als actuals. En resum, la seua col·lecció cobrix àmpliament
tot l’espectre de la producció monetària realitzada en el
territori valencià al llarg de la història. És un conjunt
equilibrat i excepcional pel que fa als períodes, seques,
tipus i denominacions valencianes, cosa que la situa
com la millor del seu tipus.
La col·lecció assolí una notorietat destacada gràcies a
dos subhastes celebrades per part de l’empresa Aureo, en
què es posaren a la venda monedes repetides de la collecció sota el títol Reino de Valencia. La primera tingué
lloc el 21 de maig de 1996 i inclogué 252 peces (lots
150-399), mentre que la segona, celebrada el 27 de febrer
de 2002, oferí 289 monedes de totes les èpoques (lots
1347-1635). El Museu de Prehistòria de València feu ús
del dret de tempteig que li corresponia legalment i aprofità esta última subhasta per tal d’adquirir 19 peces de
distintes èpoques.
Com ja s’ha assenyalat anteriorment, la rellevància
d’este conjunt és especialment destacable si considerem que cap col·lecció pública valenciana disposa d’una
mostra àmplia i representativa de la història monetària
del país. Conscient d’esta singularitat i de la predispo-

numismático tenía unas características completamente
diferentes a las actuales. En definitiva, su colección cubre
con holgura todo el espectro de la producción monetaria
realizada en territorio valenciano a lo largo de la historia.
Es un conjunto equilibrado y excepcional, en lo referido
a períodos, cecas, tipos y denominaciones valencianas, lo
que la convierte en la mejor en su género.
La colección logró una particular notoriedad a través
de dos subastas que celebró la empresa Aureo, donde se
ofrecieron monedas repetidas de la colección bajo el título Reino de Valencia. La primera tuvo lugar el 21 de
mayo de 1996 e incluía 252 piezas pertenecientes a la
misma (lotes 150-399), mientras que la segunda, celebrada el 27 de febrero de 2002, ofreció 289 monedas de
todas las épocas (lotes 1347-1635). Esta última venta fue
aprovechada por el Museu de Prehistòria de València para
adquirir 19 piezas de diferentes períodos ejerciendo el derecho de tanteo que le corresponde legalmente.
Como ya se ha señalado, su importancia resulta particularmente notable teniendo presente que ninguna colección
pública valenciana cuenta con una muestra amplia y representativa de la historia monetaria de la región. El Museu
de Prehistòria de València, conocedor de la singularidad
19

[page-n-20]
Catàleg de la subhasta
celebrada per Aureo en 1996
amb peces de la col·lecció Vidal
Valle Ortí.

Catálogo de la subasta
celebrada por Aureo en 1996
con piezas de la colección
Vidal Valle Ortí.

sició favorable dels hereus
per a mantindre el llegat en
terres valencianes, el Museu
de Prehistòria de València
encetà les negociacions per
a la seua adquisició l’any
2004. En un primer moment, es procedí a la valoració del conjunt i el 2006
la Diputació de València
assignà una partida pressupostària per a dur a terme l’operació. No obstant això,
les converses s’interromperen per motius de caràcter administratiu. A pesar d’esta interrupció temporal, en els
últims anys s’han impulsat diverses iniciatives que han
permés posar en valorar esta col·lecció. S’han catalogat
les peces per a publicar-les en una pàgina web i, per
primera vegada, s’han exposat al públic en una mostra.
El projecte per a documentar la col·lecció Vidal
Valle Ortí s’encetà amb l’elaboració d’un inventari detallat, complementat amb imatges, en un treball coordinat per la Universitat de València a partir de 2018.
Este projecte tenia com a objectiu crear una base de

del conjunto y de la disposición
favorable de los herederos para
que dicho legado permaneciese
en tierras valencianas, comenzó
las negociaciones encaminadas
a su posible adquisición en el
año 2004. Tras los primeros
contactos se llevó a cabo la valoración del conjunto y en 2006
la Diputació de València habilitó una partida presupuestaria
para su adquisición, pero finalmente las conversaciones se
interrumpieron por cuestiones de carácter administrativo.
Tras un breve período de inactividad, en los últimos años
se han llevado a cabo iniciativas que permiten asistir a una
nueva puesta en valor del conjunto; sus piezas se han catalogado para ser ofrecidas en una página web y se han
mostrado al público por vez primera en una exposición.
El primer paso para conocer el contenido de la colección Vidal Valle Ortí era realizar su inventario detallado
con imágenes, una iniciativa que tomó forma en un proyecto desarrollado por la Universitat de València desde
2018. El objetivo principal era documentar el conjunto

20

[page-n-21]
dades completa i divulgar la col·lecció a través d’una
pàgina web d’accés lliure que contribuïra a difondre la
història monetària valenciana. L’absència de recursos en
línia que proporcionaren un repertori ampli i de qualitat sobre esta matèria feia que la iniciativa destacara per
la seua rellevància i utilitat. Per a la seua implementació
s’optà pel sistema de gestió de continguts Dédalo (dedalo.dev), una plataforma amb un model de dades dissenyat específicament per a la catalogació numismàtica
i la publicació en entorns digitals. Gràcies a este projecte la col·lecció Vidal Valle Ortí s’incorporà al panorama
de les humanitats digitals mitjançant la pàgina web que
en recull totes les peces https://vidalvalle.mupreva.org.
Una selecció significativa de la col·lecció s’exhibí en
l’exposició La memòria del Regne, que tingué lloc en el
Palau de la Generalitat entre el 30 de novembre de 2018
i el 13 de gener de 2019. Esta mostra, organitzada amb
motiu del 600 aniversari de la Generalitat Valenciana,
recorria la història del Regne de València a través de quatre àmbits temàtics: La memòria del Regne, L’origen de
l’escut de la Generalitat, El Palau Vell de la Generalitat i
Les seques valencianes. L’últim àmbit expositiu destacava
per la seua exclusivitat, atés que es nodrí íntegrament

en una base de datos y divulgarlo a través de una página
web de libre acceso que ilustrase la historia monetaria valenciana. Ante la ausencia de recursos en línea que ofrecieran un repertorio amplio y de calidad sobre esta materia, el proyecto se tornó especialmente atractivo. Para
realizar dicho proyecto se escogió el sistema de gestión de
contenidos Dédalo (dedalo.dev). Este software dispone de
un modelo de datos diseñado para la catalogación numismática y la publicación directa de sus contenidos en línea.
De este modo, la colección Vidal Valle Ortí se incorporó
al escenario de las humanidades digitales a través de la publicación de la página web donde se muestran la totalidad
de piezas de la colección https://vidalvalle.mupreva.org.
Posteriormente se presentó una selección de piezas en
la exposición La memòria del Regne celebrada en el Palau
de la Generalitat entre el 30 de noviembre de 2018 y el
13 de enero de 2019. La muestra conmemoraba el 600
aniversario de la Generalitat Valenciana y repasaba la historia del Reino de Valencia a través de cuatro ámbitos; La
memoria del Reino, El origen del escudo de la Generalitat, El Palau Vell de la Generalitat y Las cecas valencianas. Este último ámbito expositivo se dedicó a la historia numismática valenciana y en el mismo se mostraron

21

[page-n-22]
Vista de la sala de
numismàtica en l'exposició
La memòria del Regne.

Vista de la sala de
numismática en la exposición
La memoria del Reino.

de peces de la col·lecció de Vidal Valle Ortí,
l’única que podia satisfer els requisits d’este
ambiciós projecte. Esta
secció s’instal·là en la
Sala de l’Escrivania del Palau de la Generalitat, on s’exposaren 148 peces, entre monedes, medalles i fitxes que
narraven la història monetària valenciana. L’exposició
s’organitzà en tres blocs cronològics, amb un especial
èmfasi en l’etapa central dedicada al Regne de València.
Seguint l’esperit de les iniciatives anteriors, l’exposició
monogràfica que ha inspirat este catàleg té com a objectiu fonamental destacar el valor de la col·lecció. Amb esta
mostra tenim l’oportunitat de contemplar, per primera vegada en un museu valencià, un ampli conjunt de peces d’alt
valor patrimonial. Malgrat l’interés que desperten alguns
exemplars per la seua singularitat o rellevància, és fonamental destacar que ens trobem davant d’un patrimoni únic
reunit per un valencià, que oferix una visió privilegiada de
la història del nostre territori. Així doncs, resulta fonamental que esta col·lecció trobe el seu destí definitiu en una
institució valenciana, com a part del nostre llegat cultural.

exclusivamente piezas de
la colección Vidal Valle
Ortí, la única colección
numismática que permitía cubrir las necesidades
de este reto expositivo. La
sala dedicada a la numismática se instaló en la Sala de la
Escribanía del Palau de la Generalitat, donde se mostraron
148 monedas, medallas y fichas de la colección que ilustraban sobre la historia monetaria valenciana, distribuidas en
tres ámbitos cronológicos que otorgaban protagonismo al
bloque central dedicado al Reino de Valencia.
En la misma línea de las iniciativas anteriores, el objetivo principal de la exposición monográfica que ha dado
lugar al presente catálogo es la puesta en valor de la colección. Se trata de una muestra donde se presentan numerosas piezas que, por primera vez, se pueden contemplar
en un museo valenciano. Más allá del interés de algunos
ejemplares particularmente interesantes o singulares,
cabe insistir en que se trata de un conjunto patrimonial
único, reunido por un valenciano, ilustrativo como pocos de la historia valenciana y que, necesariamente, debería culminar su andadura en una institución valenciana.

22

[page-n-23]
Catàleg manuscrit de Vidal
Valle Ortí. Cap a 1985-1990.

Catálogo manuscrito de Vidal
Valle Ortí. Hacia 1985-1990.

Breu història de la
moneda valenciana

Breve historia de la
moneda valenciana
Desde mediados del siglo
IV a.C. las monedas foráneas griegas y púnicas fueron
ocasionalmente apreciadas y
utilizadas en tierras valencianas por su valor metálico.
Los íberos de Arse (Sagunto)
fueron los primeros pobladores nativos de la península
ibérica que acuñaron moneda
hacia el 350 a.C., un nuevo
instrumento de valoración y pago que, además, permitía atesorar riqueza. Esta innovación fue una muestra de
su avanzado sistema político y de sus conexiones con el
mundo mediterráneo. Durante la segunda Guerra Púnica
(218-202 a.C.) continuaron las emisiones de Arse-Saguntum y comenzaron las producciones de la ciudad ibérica
de Saitabi (Xàtiva). Ya durante el siglo II a.C. se incorporaron a la fabricación de moneda Kili, Kelin, Abariltur
y la colonia romana de Valentia. A comienzos del Imperio Romano el municipio de Saguntum (Sagunto) y

A partir de mitjans del
segle IV aC, les monedes
gregues i púniques foranes
es començaren a utilitzar
de manera esporàdica en
terres valencianes, sobretot
pel seu valor metàl·lic. Els
ibers d’Arse (Sagunt) foren els primers pobladors
autòctons de la península
Ibèrica a encunyar moneda cap al 350 aC, de manera que crearen un nou mitjà
de valoració i pagament, a més d’una ferramenta per
tal d’acumular riquesa. Esta innovació fou un reflex del
seu sistema polític avançat i de les seues relacions amb
el món mediterrani. Durant la Segona Guerra Púnica
(218-202 aC) es mantingueren les emissions d’Arse-Saguntum i començaren les de la ciutat ibèrica de Saitabi
(Xàtiva). Ja en el segle II aC s’hi afegirien altres poblacions com Kili, Kelin, Abariltur i la colònia romana de
Valentia. En l’inici de l’Imperi Romà, el municipi de
23

[page-n-24]
Saguntum (Sagunt) i la colònia d’Ilici (Elx) reberen el
privilegi d’encunyar moneda de bronze, una pràctica
que perdurà fins al regnat de Tiberi (14-37 dC).
Després d’un període de sis segles sense emissions, la
seca de Sagunt reprengué l’emissió de moneda en l’època
visigoda. És important destacar que es tracten de les primeres emissions d’or valencianes: es feren a Saguntum
durant els regnats de Gundemar, Sisebut i Ègica-Vítiza,
a Valentia sota els regnats de Suíntila, Khíntila, Ervigi,
Ègica i Ègica-Vítiza, i a Aorariola (Oriola) amb Sisebut.
En tots els casos, estem davant de peces poc comunes,
ja que la quantitat de metall encunyat devia ser prou
limitada.
Des del segle VIII, els governants musulmans instauraren un nou model monetari que s’estendria durant més
de cinc segles. Les emissions islàmiques tornaren a posar
en circulació monedes d’or, plata i bronze, caracteritzades per l’absència d’imatges i reconeixibles per dissenys
sempre epigràfics. A banda de les llegendes religioses, inclogueren els noms de governants, de seques i, com a novetat, incorporaren la data d’emissió. Estes noves peces
foren el dinar d’or, el dírham de plata i el felús de coure.
Estes denominacions evolucionaren al llarg del temps,

la colonia de Ilici (Elche) se acogieron al privilegio de
acuñar moneda de bronce, una práctica que se extendió
hasta el reinado de Tiberio (14-37 d.C.).
Tras una pausa de seis siglos, la ceca de Saguntum volvió a emitir moneda en época visigoda. Cabe destacar el
hecho de que se trata de las primeras emisiones de oro
valencianas; se realizaron en Saguntum durante los reinados de Gundemaro, Sisebuto y Egica-Witiza, en Valentia
bajo Suintila, Chintila, Ervigio, Egica y Egica-Witiza y
en Aorariola (Orihuela) con Sisebuto. Se trata en todos
los casos de piezas poco comunes, ya que la cantidad de
metal acuñado debió ser bastante limitada.
Los gobernantes musulmanes instauraron desde el siglo VIII un nuevo modelo monetario cuya vigencia se
extendería durante más de cinco siglos. Las emisiones islámicas volvieron a poner en circulación monedas de oro,
plata y bronce, caracterizadas por la ausencia de imágenes
y reconocibles por sus diseños invariablemente epigráficos. Junto a las leyendas de carácter religioso incluyeron
nombres de gobernantes, de cecas y, además como novedad, introdujeron la fecha de emisión. Estas nuevas piezas
fueron el dinar de oro, el dírham de plata y el felús de cobre. Dichas denominaciones evolucionaron a lo largo del
24

[page-n-25]
25

[page-n-26]
26

[page-n-27]
tant en els seus aspectes formals com metrològics, amb
els successius governs de les taifes, d’almoràvits i d’almohades. Durant eixa etapa, s’encunyaren monedes en les
seques de Dénia, Xàtiva, València i Alpont.
Amb la conquesta cristiana de València en 1238, Jaume I posà les bases econòmiques del nou Regne de València. Una de les primeres mesures que impulsà el 1247
fou la creació d’una moneda pròpia, encunyada en billó
i coneguda popularment com a diner, que tenia un valor
d’un real de València. Tanmateix, durant els regnats de
Pere I, Alfons I, Jaume II i Alfons II, no s’hi dugueren a
terme emissions monetàries. No fou fins al regnat de Pere
II que, entorn de 1369, començaren les encunyacions
de florins d’or, una moneda comuna en tota la Corona
d’Aragó que s’encunyà de manera contínua fins a finals
del segle XV.
L’èxit assolit per estes monedes durant eixe període
les convertiria en un instrument efectiu per a la capitalització de riquesa i l’impuls del comerç a fi d’enllaçar
l’economia valenciana amb els principals fluxos del comerç internacional. A finals del segle XIV, sota el regnat
de Joan I, la ciutat de València començà a encunyar monedes de plata. Esta nova emissió, amb un valor de díhuit

tiempo, tanto en sus aspectos formales como metrológicos, bajo los sucesivos gobiernos de las taifas, almorávides
y almohades. Durante esta época se acuñaron monedas
en las cecas de Denia, Xàtiva, Valencia y Alpuente.
Tras la conquista cristiana de Valencia en 1238, Jaime
I estableció rápidamente las bases económicas del nuevo
Reino de Valencia. Una de las primeras decisiones que
tomó en 1247 fue la creación de una moneda propia, acuñada en vellón con valores de un real de Valencia, conocido popularmente como diner. Posteriormente, durante
los reinados de Pedro I, Alfonso I, Jaime II y Alfonso II,
no se realizaron emisiones monetarias en Valencia. Hubo
que esperar al reinado de Pedro II para que, hacia el 1369,
comenzaron las acuñaciones de florines de oro, moneda
común a toda la Corona de Aragón que se acuñaría prácticamente sin interrupción hasta finales del siglo XV.
Su éxito durante este período los convirtió en un instrumento eficaz de capitalización de riqueza y comercio,
permitiendo conectar la economía valenciana con los grandes flujos del comercio internacional. A finales del siglo
XIV, bajo Juan I, la ciudad de Valencia también comenzó
a acuñar plata. La nueva moneda tuvo un valor de cuenta
de dieciocho diners (un sueldo y medio), por lo que será
27

[page-n-28]
La web
de la col·lecció
Vidal Valle Ortí
(https://vidalvalle.
mupreva.org)

La web
de la colección
Vidal Valle Ortí.
(https://vidalvalle.
mupreva.org)

diners (un sou i mig), fou coneguda popularment com a
dihuité. La datació de totes estes emissions és poc precisa,
ja que l’any d’encunyació no s’incorporà fins al regnat
de Felip I. Tot i això, algunes emissions poden datar-se
gràcies a les marques heràldiques que identificaven els
tresorers generals i els mestre de seca responsables de la
seua producció.
A mitjan segle XV, Alfons el Magnànim impulsà
l’encunyació d’una nova moneda d’or pròpia del regne:
el real d’or de València, creat el 1246 i conegut popularment com a timbre, ja que en el revers portava les
armes reials. A pesar d’això, esta moneda no tingué gran
acceptació, probablement per la forta competència del
florí, reconegut internacionalment. Durant el regnat de
Joan II, s’abandonà el patró del florí i s’adoptà el ducat, d’origen venecià. Este canvi introduí nous dissenys

conocida popularmente como dihuitè. Todas estas emisiones se fechan con escasa precisión dentro de los años de
reinado de sus monarcas, ya que el año de acuñación sólo
se incorporó en las monedas de plata desde el reinado de
Felipe I. No obstante, algunas emisiones se pueden fechar
por las marcas heráldicas correspondientes a los tesoreros
generales y maestros de ceca responsables de las mismas.
A mediados del siglo XV, Alfonso el Magnánimo ordenó la acuñación de una nueva moneda de oro, propia del
Reino, el real de oro de Valencia (1426), que fue conocido
popularmente como timbre por llevar en su anverso las armas reales. Sin embargo este nuevo valor no logró mucha
aceptación, probablemente debido a las reticencias que debió suscitar frente al florín, internacionalmente reconocido.
Durante el reinado de Juan II, se abandonó el patrón florín
y se adoptó el ducado, de origen veneciano. Este cambio
28

[page-n-29]
Joc interactiu
preparat per a
l’exposició.

Juego interactivo
preparado para la
exposición.

d’influència renaixentista i una elaboració més acurada,
amb gravats de gran qualitat. Sota el regnat dels Reis
Catòlics, l’arribada de metall procedent de les Índies es
reflectí també en la moneda valenciana, amb l’emissió
de múltiples i divisors d’or i de plata. Aquella fou una
època daurada per a la seca de València, que es convertí
en un centre estratègic on es produïren grans quantitats
de monedes d’or.
En el tumultuós període de la revolta de les Germanies, la necessitat de sufragar els reforços proporcionats pels nobles castellans, així la manca de moneda,
forçaren les ciutats de Dénia i Sogorb a encunyar reals
i dobles reals. Estes monedes duien en el revers les inicials de les ciutats on foren emeses: una D per a Dénia i
les lletres SO per a Sogorb, acompanyades d’una S que
identificava Alfonso Sánchez, mestre de la seca i tresorer

llevó aparejados nuevos diseños de influencias renacentistas
y una fabricación mucho más cuidadosa, con grabados de
mejor calidad. A partir de los Reyes Católicos, la llegada de
metal de las Indias tuvo también un reflejo en la moneda
valenciana, ya que aparecieron tanto los múltiplos como los
divisores de oro y de plata. Se trata de una época de gran
esplendor para la ceca de Valencia, un enclave estratégico
donde se acuñaron grandes cantidades de oro.
Durante el convulso periodo de la rebelión de las Germanías, la necesidad de financiar los refuerzos aportados por
nobles castellanos, así como la ausencia de moneda, obligó a
las ciudades de Denia y Segorbe a acuñar reales y dobles reales. Estos llevan en el reverso las iniciales de las ciudades donde fueron emitidas, una D para Denia y las letras SO para
Segorbe, junto a una S, inicial del maestro de la ceca y tesorero general Alfonso Sánchez. Bajo el reinado de Carlos I,
29

[page-n-30]
Fons d'una de les vitrines de
l'exposició.

Fondo de una de las vitrinas de
la exposición.

Les autoritats

Las autoridades

Las primeras monedas valencianas fueron acuñadas a nombre
de las ciudades. Un cambio importante tuvo lugar en Ilici y
Saguntum, cuando los emperadores Augusto y Tiberio realizaron
emisiones a su nombre. Desde entonces, los gobernantes fueron
los únicos titulares de las acuñaciones valencianas. Las autoridades
se identifican en muchos casos a partir de las leyendas, ya que

Les primeres monedes valencianes s’encunyaren sota el nom de
les ciutats. Un canvi significatiu es produí a Ilici i Saguntum
quan els emperadors August i Tiberi començaren a emetre
monedes al seu nom. Des d’aquell moment, els governants
foren els únics titulars de les encunyacions valencianes. Les
autoritats sovint s’identifiquen a través de les llegendes, atés que
les representacions figuratives acostumen a ser esquemàtiques i
poc realistes.

general. Sota el regnat de
Carles I, el 1544, es creà
la corona, que era un nou
tipus de moneda d’or a la
qual s’afegiren emissions
de dobles i quàdruples corones. Amb tot, la qualitat
artística i tècnica de les
encunyacions empitjorà
progressivament durant el regnat de Felip I, que marcà
l’inici d’una llarga decadència que perdurà fins a la fi de
les emissions valencianes.
En el segle XVII l’encunyació en or fou escassa i
quasi anecdòtica, limitada a l’emissió d’escuts i mitjans escuts. L’art dels gravadors de la seca quedà molt
lluny del prestigi de la moneda valenciana d’èpoques
anteriors, amb retrats reials senzills i mancats de detall.
La fabricació d’estes peces resultà molt deficient, amb
cospells irregulars i mal encunyats. Una novetat de les
emissions del segle XVII fou la introducció sistemàtica de la data d’encunyació, que precisament coincidí amb la desaparició de les marques dels mestres de
seca i tresorers generals. Estes emissions eren massives,
Real
Sogorb
1521

Real
València
1247-1249

Dinar
Dénia
1104

en 1544, se produjo la aparición de un nuevo valor y tipo
de la moneda de oro, la corona,
acuñándose también dobles y
cuádruples coronas. La calidad
artística y técnica de las acuñaciones fue menguando de forma progresiva, produciéndose
un drástico empeoramiento
durante el reinado de Felipe I y anticipando una prolongada tendencia que se extendería hasta el fin de las emisiones
valencianas.
La acuñación en oro en el siglo XVII fue esporádica
y se podría calificar casi de anecdótica, acuñándose escudos y medios escudos. El arte de los grabadores de la seca
se convirtió en un pobre reflejo de lo que había sido la
moneda valenciana en los siglos precedentes, con retratos
reales poco elaborados y descuidados. La fábrica de estas
piezas resulta muy deficiente y son habituales los cospeles
irregulares y mal acuñados. Una característica distintiva
de las emisiones del siglo XVII fue la inclusión sistemática
de la fecha de acuñación, al tiempo que se producía la
desaparición de las marcas correspondientes a maestros de

sus representaciones figurativas son generalmente esquemáticas
y poco realistas.

Ducat
València
1458-1479

30

Arse-Saguntum
As
130-72 aC

2 ducats
València
1516-1556

2 reals
València
1809

Ilici
Semis
14-37

[page-n-31]
Dihuité de Felip II procedent de la
subhasta de Aureo de 2002 (Museu de
Prehistòria de València, cat. 25.921).

Dihuité de Felipe II procedente de la
subasta de Aureo de 2002 (Museu de
Prehistòria de València, cat. 25.921).

mentre que el real reduïa significativament el seu pes.
Per la seua banda, el diner de billó, destinat a l’ús
quotidià, era una moneda xicoteta i simple
que feia temps que havia perdut el seu
contingut en plata. Al llarg del segle
XVII esdevingué una moneda d’escassa qualitat que, a més, fou objecte de moltes falsificacions. Este
context en provocà el desprestigi
i afavorí que acabara circulant al
pes, empaquetada en els anomenats papers de menuts.
Amb el regnat de Carles II s’iniciaren els primers intents d’introduir innovacions tecnològiques en el procés d’encunyació. El
1682, València protagonitzà l’assaig d’encunyació mecanitzada amb una premsa de molinet, però els resultats obtinguts no compliren les expectatives i l’experiment no tingué continuïtat. Amb els Decrets de Nova
Planta, els Borbons aboliren els furs valencians i imposaren el sistema monetari castellà, amb l’objectiu d’unificar la moneda en tot el territori. Este canvi marcà un
trencament profund: el tradicional sistema de lliures,

ceca y tesoreros generales. Las emisiones se llevaron a cabo
en grandes cantidades y el real disminuyó notablemente su peso. El diner de vellón era una moneda
pequeña y poco vistosa, concebida para un
uso cotidiano, que hacía mucho tiempo que había perdido su contenido
de plata. A lo largo del siglo XVII
se convirtieron en piezas de ínfima
calidad que además se falsificaron en
grandes cantidades, circunstancias
que las llevaron a ser muy poco apreciadas y que provocaron que circularan
al peso en los paquetes popularmente conocidos como papers de menuts.
Durante el reinado de Carlos II, se realizaron los
primeros intentos de innovación tecnológica en el proceso de acuñación. En 1682, se llevó a cabo en Valencia el
primer intento de acuñación mecanizada con una prensa
de molinillo, que no tuvo continuidad al no obtenerse el
resultado esperado. Tras los Decretos de Nueva Planta y la
pérdida de los fueros, los Borbones impusieron el sistema
monetario castellano con el propósito de unificar la moneda en todo el reino. Esto supuso un cambio importante,
31

[page-n-32]
sous i diners fou substituït per un patró totalment diferent. La seca de València perdé el seu reconeixement
jurídic i gran part de la majoria de les seues funcions,
atés que passà a limitar-se a encunyar esporàdicament i
estar al servici de l’estat central. D’altra banda, durant
el regnat de Felip V s’encunyaren monedes d’or i plata
adaptades als pesos, lleis i dissenys castellans, mentre la
marca de la seca evolucionava d’una xicoteta V al distintiu ratpenat. Així mateix, es produïren els sisens i les
tresetes, les últimes monedes valencianes dissenyades
per a facilitar la transició al nou sistema. Ja durant el
regnat de Ferran VII, i com a resposta a les necessitats
derivades de la Guerra del Francés, la seca de València
encunyà peces de plata de 8, 4 i 2 reals. Finalment, en
1823, València emeté les seues darreres monedes durant el setge de la ciutat per part de les tropes franceses
comandades pel duc d’Angulema.
En la Guerra Civil, Ibi i Polinyà de Xúquer foren
els llocs on es fabricaren les últimes monedes valencianes. La inestabilitat política provocà una falta greu de
moneda metàl·lica, cosa que dificultava notablement
les transaccions diàries. Davant d’esta situació, molts
ajuntaments valencians emeteren paper moneda de va-

puesto que los valencianos debieron abandonar su tradicional sistema de moneda de cuenta (libra, sueldo, dinero)
y asimilar un sistema castellano que era completamente diferente. La ceca de Valencia perdió de este modo su estatus
jurídico y parte de su función, puesto que desde entonces
solo acuñó ocasionalmente al servicio del estado central. A
comienzos del reinado de Felipe V se acuñaron monedas
de oro y de plata con peso, ley, valor y tipos castellanos.
La marca de taller de la ceca de Valencia fue, primero una
pequeña V y después un murciélago. Bajo su reinado se
acuñaron también seisenos y tresetas, las últimas piezas valencianas que trataron de facilitar la transición al nuevo
sistema. Durante el reinado de Fernando VII y debido a
las necesidades generadas por la Guerra de Independencia
Española, la ceca de Valencia acuñó piezas de plata de 8, 4
y 2 reales. También en situación de emergencia, en 1823,
Valencia acuñó sus últimas monedas, cuando la ciudad fue
sitiada por las tropas francesas del duque de Angulema.
Durante la Guerra Civil se fabricaron en Ibi y Polinyà
de Xúquer las últimas monedas valencianas. La inestabilidad política provocó la escasez de moneda metálica, lo
que dificultó especialmente el desarrollo de las transacciones cotidianas. Ante esta situación, la mayoría de los
32

[page-n-33]
Timbre d'Alfons III el Magnànim
procedent de la subhasta de Aureo de 2002
(Museu de Prehistòria de València, cat.
25.915).

Timbre de Alfonso III el Magnánimo
procedente de la subasta de Aureo de 2002
(Museu de Prehistòria de València, cat.
25.915).

lors baixos garantits mitjançant el dipòsit en bitllets
del Banc d’Espanya. A més, la Fàbrica Nacional de
Moneda i Timbre, durant els anys de guerra,
emeté a València bitllets de dos pessetes, una pesseta i cinquanta cèntims,
així com monedes de llautó d’una
pesseta a Castelló de la Plana.
Cal destacar dos aspectes
importants del col·leccionisme
numismàtic que comprenen una
part crucial de la història contemporània. D’una banda, les medalles, que són objectes de commemoració, homenatge o devoció que formen
una galeria representativa de les creences i institucions valencianes més recents. De l’altra, les fitxes,
que són senzills objectes quotidians que han jugat un
paper fonamental durant el segle XX i la història dels
quals encara està per escriure. La sensibilitat de Vidal Valle li permeté reunir una mostra excepcional de
tots dos formats, un patrimoni que, malgrat la seua
rellevància, encara no ha rebut el reconeixement social que mereix.

ayuntamientos valencianos emitieron papel moneda de
valores bajos garantizados mediante el depósito en billetes
del Banco de España. Por otro lado, el peregrinaje
de la Fábrica Nacional de Moneda y Timbre,
durante los años de la guerra, la condujo
a fabricar billetes de 2 pesetas, 1 peseta
y 50 céntimos en Valencia, además de
monedas de latón de 1 peseta en Castellón de la Plana.
Mención destacada merecen otras
dos importantes facetas del coleccionismo numismático y que cubren una
parcela muy relevante de la historia contemporánea. Se trata de las medallas, señalados
objetos de conmemoración, homenaje o devoción que
conforman una galería notablemente representativa de las
creencias e instituciones valencianas más recientes. Junto
a ellas se encuentran las fichas, modestos objetos cotidianos que han jugado un destacado papel durante el siglo
XX y cuya historia está por escribir. La sensibilidad de
Vidal Valle le permitió reunir una excepcional muestra de
ambos formatos, un ámbito patrimonial que todavía no
ha recibido el reconocimiento social que merece.
33

[page-n-34]
3344

[page-n-35]
Les següents pàgines
arrepleguen els textos i els
continguts de les vitrines de
l'exposició i la línia de temps
que ocupa una de les seues
parets.

Las siguientes páginas
recogen los textos y los
contenidos de las vitrinas
de la exposición y la línea
de tiempo que ocupa una
de sus paredes.

3355

[page-n-36]
Felip V. 2 escuts. 1707.

Tiberi. As. 14-37.

Col·legi d’argenters. 1789.

Societat Cooperativa per al Socors i
Instrucció de l’Obrer 1903.

València. Segle XX.

La numismàtica valenciana
La numismàtica valenciana té una història de més de 2300 anys.
Les monedes encunyades per les diverses cultures que han estat
presents en esta terra aporten un llegat molt valuós; a més les fitxes i les medalles també resulten molt interessants. La col·lecció
numismàtica de Vidal Valle Ortí, formada per més d’un miler
de peces valencianes, és considerada la més important del seu
àmbit.

Identifica tres monedes, tres medalles i tres fitxes.
36

p. 74

[page-n-37]
Valentini Patricii. 1784.

Alfons XII. 1875.

Xalet àrab. Segle XX.

Arxiduc Carles. Dihuité. 1707.

La numismática valenciana
La numismática valenciana cuenta con una historia de más de
2300 años. Las monedas acuñadas por las diferentes culturas
presentes en estas tierras constituyen el legado más valioso, aunque también las fichas y las medallas presentan un enorme interés. La colección numismática de Vidal Valle Ortí está formada
por más de un millar de piezas valencianas y es la más importante en su género.

Identifica tres monedas, tres medallas y tres fichas.
37

p. 74

[page-n-38]
Ferran VII. 2 reals. València.

Felip V. Sisó.València.

Arse-Saguntum. Dracma.

Tiberi. Ilici. As.

Una llarga història monetària
Les ciutats ibèriques i romanes encunyaren les primeres monedes valencianes. Després d’una pausa de més de cinc segles, els
reis visigots n’emeteren noves. En l’època medieval es crearen
diverses seques àrabs i, més tard, la seca de València esdevingué
responsable de totes les sèries forals. Les emissions valencianes
d’època moderna s’interromperen amb la publicació dels Decrets de Nova Planta en 1707. Les produccions pròpies més
destacades dels segles XIX i XX foren les medalles i les fitxes.
Ordena les monedes de la més antiga a la més recent.
38

p. 74

[page-n-39]
Joan I. Real. València.

Jaume I. Real. València.

Sisebut. Sagunt. Tremís.

Muhàmmad ibn Sad. Dinar.València.

Una larga historia monetaria
Las ciudades ibéricas y romanas acuñaron las primeras monedas
valencianas. Tras una pausa de más de cinco siglos, los monarcas
visigodos emitieron de nuevo. En época medieval se crearon
varias cecas árabes y, posteriormente, la ceca de Valencia fue la
responsable de todas las series forales. Las emisiones valencianas
de época moderna se interrumpieron tras la publicación de los
Decretos de Nueva Planta en 1707. Las producciones propias más
destacadas de los siglos XIX y XX fueron las medallas y las fichas.
Ordena las monedas de la más antigua a la más reciente. p. 74
39

[page-n-40]
Carles II. Escut. València. 1688.

Felip I. 4 reals. València. 1592.

Abd al-‘Azīz ibn Abī-‘Āmir al-Manṣūr
Dírham. València. 1053.

Felip V. Maravedí. València. 1720.

La fabricació
Les monedes valencianes es fabricaren per mitjà de la tècnica
tradicional d’encunyació a martell des del segle IV aC fins a
finals del segle XVII. Este procés artesà proporcionava monedes
de gran qualitat artística, ajustades a estàndards metrològics i
metàl·lics. Encara que la maquinària s’introduí a València a
finals del segle XVII, no es produïren moltes peces a causa del
cessament de les emissions a la primeria del segle XVIII.
Quines d’estes monedes foren encunyades a martell
i quines amb maquinària?

40

p. 74

[page-n-41]
Ferran VII. 4 reals. València. 1823.

Felip V. 4 reals. València. 1708.

Carles II. Real. València. 1683.

Arse-Saguntum. Mitja unitat. 218-195 aC.

La fabricación
Las monedas valencianas se fabricaron mediante la técnica tradicional de acuñación a martillo desde el siglo IV a.C. hasta finales
del siglo XVII. Este proceso artesanal proporcionaba monedas de
gran calidad artística ajustadas a estándares metrológicos y metálicos. La maquinaria se introdujo en Valencia a finales del siglo XVII,
pero se fabricaron muy pocas piezas mediante esta técnica debido
al cese de las emisiones valencianas a comienzos del siglo XVIII.
¿Cuáles de estas monedas fueron acuñadas a martillo
y cuáles con maquinaria?

41

p. 74

[page-n-42]
Kili. Unitat.

Arse-Saguntum. Hemiòbol.

Saiti. Doble unitat.

Les nostres monedes
més antigues
Les primeres monedes valencianes aparegueren en el segle
IV aC i s’utilitzaren amb freqüència des del segle II aC. Les
ciutats d’Arse-Saguntum, Saitabi, Kili i Kelin empraren el
sistema d’escriptura ibèric en les seues monedes, i algunes, fins
i tot, incorporaren llegendes llatines, tal com feren les colònies
romanes de Valentia i Ilici.

Quina ciutat encunyà les primeres monedes valencianes? p. 75
42

[page-n-43]
Kelin. Unitat.

Valentia. As.

Tiberi. Ilici. As.

Nuestras monedas
más antiguas
Las primeras monedas valencianas aparecieron en el siglo IV a.C.
y se convirtieron un medio común de pago desde el siglo II a.C.
Las ciudades de Arse-Saguntum, Saitabi, Kili y Kelin utilizaron
el sistema de escritura ibérico en sus monedas y algunas acabaron
incorporando leyendas latinas, al igual que hicieron las colonias
romanas de Valentia e Ilici.

¿Qué ciudad acuñó las primeras monedas valencianas?
43

p. 75

[page-n-44]
Martí I. Real. 1396-1410.

Saiti. Unitat. 160-120 aC.

Suíntila. Tremís. 621-631.

Felip V. Treseta. 1710.

Els dissenys
Les monedes antigues es distingixen per la qualitat dels gravats
i pel simbolisme divers. Les sèries visigodes només mostraven
les figures dels monarques en l’anvers i en el revers, mentre
que les peces àrabs destacaren per l’originalitat dels seus
dissenys exclusivament epigràfics. Amb la fundació del Regne
de València, s’adoptaren les pautes comunes de les emissions
medievals i modernes que combinaven bustos reials amb
elements heràldics.
Identifica el disseny que no pertany a una seca valenciana. p. 75
44

[page-n-45]
Ferran II. Ducat. 1479-1516.

Alfons III. Florí. 1448-1458.

Ikalesken. Denari. 150-100 aC.

Arse-Saguntum. Quart de unitat. 130-72 aC.

Alfons III. Diner. 1416-1458.

Los diseños
Las monedas antiguas destacan por la calidad de sus grabados
y su variado simbolismo. Las series visigodas solo utilizaron
las figuras de sus monarcas en anverso y reverso, mientras que
la originalidad de las piezas árabes reside en que sus diseños
fueron exclusivamente epigráficos. Tras la creación del Reino
de Valencia, se adoptaron las pautas comunes de las emisiones
medievales y modernas que combinaban bustos reales y
motivos heráldicos.
Identifica el diseño que no pertenece a una ceca valenciana. p. 75
45

[page-n-46]
Real. Sogorb. 1521.

Real. València. 1247-1249.

Arse-Saguntum. As. 130-72 aC

2 ducats. València. 1516-1556.

Les autoritats
Les primeres monedes valencianes s’encunyaren sota el nom de
les ciutats. Un canvi significatiu es produí a Ilici i Saguntum
quan començaren a emetre moneda a nom dels emperadors
August i Tiberi. Des d’aquell moment, els governants foren
els únics titulars de les encunyacions valencianes. Les autoritats sovint s’identifiquen a través de les llegendes, atés que
les representacions figuratives acostumen a ser esquemàtiques
i poc realistes.
Quina d’estes monedes no esmenta un governant?
46

p. 75

[page-n-47]
Dinar. Dénia. 1104.

Ducat. València. 1458-1479.

2 reals. València. 1809.

Ilici. Semis. 14-37.

Las autoridades
Las primeras monedas valencianas fueron acuñadas a nombre de las ciudades. Un cambio importante tuvo lugar en
Ilici y Saguntum, cuando realizaron emisiones a nombre de
los emperadores Augusto y Tiberio. Desde entonces, los gobernantes fueron los únicos titulares de las acuñaciones valencianas. Las autoridades se identifican en muchos casos a
partir de las leyendas, ya que sus representaciones figurativas
son generalmente esquemáticas y poco realistas.
¿Cuál de estas monedas no menciona a un gobernante?
47

p. 75

[page-n-48]
Alí ibn Yússuf. Dinar. València. 1104.

Alfons III. Florí. València. 1448-1458.

Carles I. 2 ducats. València. 1516-1556.

Ferran II. Diner. València. 1479-1516.

Les llegendes
Les monedes valencianes presenten tres sistemes d’escriptura:
el paleohispànic septentrional, el llatí i l’àrab. Les llegendes
més comunes inclouen els noms de les ciutats i dels governants,
mentre que les dates d’emissió apareguen per primera vegada
en l’època àrab i es recuperaren amb Felip I l’any 1592. El
nom de la seca apareix en les monedes antigues, visigodes i
àrabs, però esta informació s’ometé durant l’època foral, quan
la producció se centralitzà en el taller de València.
Quina d’estes monedes no inclou cap referència
a València en la seua llegenda?

48

p. 75

[page-n-49]
Carles I. Real. València. 1516-1556.

Ferran VII. 4 reals. València. 1823.

Yahya al Qàdir Dírham. València. 1080.

Valentia. Semis. 138-75 aC.

Las leyendas
Los tres sistemas de escritura de las monedas valencianas son el
paleohispánico septentrional, el latín y el árabe. Los nombres
de las ciudades y de los gobernantes conforman las leyendas
más habituales, mientras que las fechas de emisión aparecieron
en época árabe y se recuperaron en 1592 con Felipe I. El
nombre de la ceca aparece en las monedas antiguas, visigodas y
árabes, pero esta información se omitió en época foral cuando
la producción se centralizó en el taller de Valencia.
¿Cuál de estas monedas no incluye en su leyenda
ninguna referencia a Valencia?

49

p. 75

[page-n-50]
Joan II. Real. València. 1458-1479.

Alfons II. Timbre. València. 1426.

Alí ibn Mujàhid Iqbal-ad-Dawla.
Dírham. Dénia. 1050.

Abd-al-Aziz al-Mansur.
Quart de dinar. València. 1021-1061.

Les denominacions
En el territori valencià sempre s’han utilitzat valors monetaris
que també circulaven en altres regions. Els circuits econòmics
de totes les èpoques es veren beneficiats per l’adopció de
valors comuns i reconeguts que facilitaven les transaccions.
Durant l’Antiguitat, les seques valencianes només encunyaren
monedes de plata o bronze, mentre que els reis visigots sols
produïen monedes d’or. A partir de l’època àrab s’encunyà or,
argent o bronze, encara que no de manera regular.
Quina d’estes denominacions fou exclusiva del
Regne de València?

50

p. 75

[page-n-51]
Ferran I. Florí. València. 1412-1416.

Ferran VII. 8 reals. València. 1811.

Tiberi. Saguntum. As. 14-17.

Arse-Saguntum. Dracma. 218-195 aC.

Las denominaciones
En tierras valencianas siempre se han utilizado valores
monetarios que también circulaban en otras regiones. Los
circuitos económicos de todas las épocas se vieron favorecidos
por la adopción de valores comunes y conocidos que facilitaban
las transacciones. En la Antigüedad las cecas valencianas sólo
acuñaron monedas de plata o bronce y los reyes visigodos tan
solo fabricaron oro. Desde época árabe se acuñó oro, plata o
bronce, pero no de forma regular.
¿Cuál de estas denominaciones fue exclusiva
del Reino de Valencia?

51

p. 75

[page-n-52]
Carles I. Real. Dénia. 1521.

Ferran II. Ducat. València. 1479-1516.

Felip V. 4 maravedís. València. 1719.

Tiberi. Ilici. As. 14-37.

Els símbols i les marques
Els símbols de les monedes antigues s’associen amb el control
de les emissions. Algunes encunyacions medievals i modernes
mantingueren esta pràctica per tal d’identificar els responsables
de la producció. Un altre tipus de marques eren les que es gastaven
per a indicar el valor de les peces a través de punts, abreviatures
o números. En l’època moderna i contemporània, algunes sèries
també hi afegiren la lletra inicial de la seca responsable.
Identifica les dos monedes que indiquen amb una lletra o amb un
símbol que foren encunyades en la ciutat de València.
p. 75

52

[page-n-53]
Felip I. 4 corones. València. 1556-1598.

Ferran VII. 4 reals. València. 1810.

Saiti. Doble unitat. 160-120 aC.

Arse-Saguntum. Dracma. 218-195 aC.

Los símbolos y las marcas
Los símbolos de las monedas antiguas se relacionan con el control
de las emisiones. Algunas acuñaciones medievales y modernas
mantuvieron esta costumbre para identificar a los responsables
de la producción. Otro tipo de marcas son las que se utilizan
para indicar el valor de las piezas mediante puntos, abreviaturas
o números. En época moderna y contemporánea algunas series
también añadieron la letra inicial de la ceca responsable.
Identifica las dos monedas que indican con una letra o un símbolo
que se acuñaron en la ciudad de Valencia.
p. 75

53

[page-n-54]
Alfons III. Real. València. 1416-1458.

Carles I. Corona. València. 1516-1556.

Felip V. Sisó. València. 1713.

Diner. València. Segle XVII.

No només monedes oficials
La falsificació ha sigut un fenomen molt comú al llarg de la
història. Les monedes falses han coexistit amb les oficials en
totes les èpoques i han despertat un gran interés en els estudis
numismàtics. En la història monetària valenciana, a principi
del segle XVII, es visqué un episodi intens de falsificació que
obligà les autoritats a legislar per a solucionar el problema.

Identifica la moneda més falsificada de la història
monetària valenciana.

54

p. 75

[page-n-55]
Joan I. Mig florí. València. 1387-1396.

Yahya ibn Ismaïl al-Mamun.
Dírham. València. 1069.

Felip II. Dihuité. València. 1610.

Arse-Saguntum.
Dracma. 195-130 aC.

Kili. Quart d’unitat. 160-120 aC.

No solo monedas oficiales
La falsificación ha sido un fenómeno muy extendido a lo
largo de la historia. Las monedas falsas circularon en todas
las épocas junto con las oficiales y son de gran interés para los
estudios numismáticos. En la historia monetaria valenciana
se produjo un episodio muy intenso de falsificación a inicios
del siglo XVII que obligó a las autoridades a legislar para
solucionar el problema.
Identifica la moneda más falsificada de la historia
monetaria valenciana.

55

p. 75

[page-n-56]
Societat Progrés Pescador. El Cabanyal. 25 pessetes.

Unió Patronal d’Areners.
València. 1 pesseta.

Casino Orcelitano. Oriola. 1 pesseta.

Cercle de Belles Arts. València. 1 pesseta.

Federació d’Almodins de Llevant.
València. 25 pessetes.

Gran Café d’Europa. Alacant. 1 pesseta.

Desiderio Sebastián.
Plaça del Mercat.
València. 5 pessetes.

Llafeca. Abastos.
València. 10 pessetes.

Fitxes per a la vida quotidiana
Les fitxes són peces creades per comerços, associacions i
mercats, entre altres, que servixen per al pagament de béns
o servicis en eixos àmbits. Encara que no tenen valor de
curs legal, són un material singular i divers que aporta un
testimoni valuós per a documentar la història econòmica
contemporània. El seu valor es determinava en funció de les
monedes de curs legal o, en certes ocasions, amb productes.

Identifica quina d’estes peces no és una fitxa.
56

p. 75

[page-n-57]
Societat Cooperativa per al Socors i
Instrucció de l’Obrer. València. 1 pesseta.

Ibi. 25 cèntims. 1937.

Treballadors de la distribució.
CNT-UGT. València. 2 pessetes.

Alacant. 5 pessetes.

Societat Cooperativa per al
Socors i Instrucció de l’Obrer. València. 5 cèntims.

Ateneu Mercantil.
València. 25 cèntims.

Societat de Sant Vicenç de Paül.
València. Fitxa de pa.

E. Ballester. Plaça del
Mercat. València. 3 pessetes.

Fichas para la vida cotidiana
Las fichas son piezas creadas por comercios, asociaciones
y mercados, entre otros, que sirven para el pago de bienes
o servicios en dichos ámbitos. Aunque carecen de valor de
curso legal, se trata de un material singular y diverso que
supone un valioso testimonio para documentar la historia
económica contemporánea. Su valor se expresaba en relación
a las monedas de curso legal o, en ocasiones, a productos.
Identifica cuál de estas piezas no es una ficha.
57

p. 75

[page-n-58]
Carles III. Societat Econòmica d'Amics del País. 1785.

Carles IV. Visita reial. 1802.

Carles IV. Proclamació. 1789.
Carles IV. Proclamació. 1789.

Les medalles valencianes

Carles IV. Proclamació.
Ajuntament de València. 1789.

Les medalles són peces que tenen un caràcter honorífic o
commemoratiu i que sovint s’han distingit per la seua qualitat
artística. En el context valencià, les medalles de proclamació
són un exemple significatiu d’este tipus de creacions des del
segle XVIII. Al llarg del segle XIX es produí una diversificació
dels formats i una normalització de les peces de gran mòdul,
amb aportacions freqüents de gravadors de prestigi.

Identifica quina d’estes medalles no és valenciana.
58

p. 69

[page-n-59]
Col·legi del Salvador. Companyia de Jesús.

Juntes de les Escoles d’Artesans. 1889.

Carles III. Proclamació. 1759.
Centenari de la canonització
de Sant Vicent Ferrer. 1955.

Isabel II. Proclamació. 1843.

Col·legi d’argenters. 1755.

Las medallas valencianas
Las medallas son piezas de carácter honorífico o conmemorativo que generalmente se distinguen por su calidad artística.
En el ámbito valenciano, las medallas de proclamación son
un ejemplo destacado de este tipo de creaciones desde el siglo
XVIII. A partir del siglo XIX proliferaron formatos diversos y
se normalizaron las piezas de gran módulo, con contribuciones
frecuentes de grabadores de prestigio.

Identifica cuál de estas medallas no es valenciana.
59

p. 69

[page-n-60]
60

[page-n-61]
61

[page-n-62]
Síntesi de la història numismàtica valenciana
Síntesis de la historia numismática valenciana
L’origen de la moneda valenciana

El origen de la moneda valenciana

Este exemplar únic d’Arse, del segle IV aC, és una de
les primeres monedes valencianes. La llegenda arsesken
esdevé un testimoni de l’arribada de l’escriptura a la
nostra terra.

Este ejemplar único de Arse, del siglo IV a.C., es una de
las primeras monedas valencianas. Su leyenda arsesken
constituye un testimonio de la introducción de la
escritura en nuestro territorio.

Arse-Saguntum. Òbol. 350-300 aC.

El primer or valencià

El primer oro valenciano

Les primeres monedes d’or valencianes foren encunyades
pels visigots i són excepcionals. La col·lecció Vidal Valle
Ortí compta amb sis peces d’estes, les quals tenen un
valor significatiu gràcies al seu pedigrí.

Las primeras monedas de oro valencianas fueron
acuñadas por los visigodos y son piezas excepcionales. La
colección Vidal Valle Ortí cuenta con seis de estas piezas,
cuyo pedigri les otorga un inmenso valor.

Gundemar. Tremís. Sagunt. 610-612.

62

[page-n-63]
Les primeres monedes
amb data

Las primeras monedas
con fecha

Les monedes valencianes de l’època àrab són nombroses
i presenten la particularitat de ser exclusivament
epigràfiques. Les seues llegendes que inclouen textos
religiosos, noms de les seques, de governants i, per
primera vegada, les dates d’emissió.

Las monedas valencianas de época árabe son abundantes
y presentan la particularidad de ser exclusivamente
epigráficas. Sus leyendas incluyen textos religiosos,
nombres de cecas, de gobernantes y, por primera vez, las
fechas de emisión.

No hi ha un altre déu que Déu, Muhammad és el seu enviat,
l’emir Yússuf ibn Taixfín.
I qui busque una altra religió fora de l’Islam no serà rebut per
Ell i romandrà en l’altra vida entre els desventurats.

No hay otro dios que Dios, Muhammad es su enviado, el
Emir Yúsuf ibn Taixfín.
Y el que buscase fuera del Islam otra religión, no será recibido
por Él y estará en la otra vida entre los desventurados.

En el nom de Déu s’encunyà este dinar a Medina Xàtiva, en
l’any dos i noranta i quatre-cents.
L’imam ’Abd Allah, príncep dels creients.

En el nombre de Dios se acuñó este dinar en Medina
Xàtiva, en el año dos y noventa y cuatrocientos
El-Imam ’Abd Allah, príncipe de los creyentes.

Yússuf ibn Taixfín Dinar. Xàtiva. 1098.

63

[page-n-64]
La moneda foral valenciana

La moneda foral valenciana

Jaume I introduí en 1247 el nou real de València, una
moneda que es distingia perquè presentava un arbre
estilitzat en el revers. En els segles XVI i XVII estes
peces rebaixaren la qualitat metàl·lica i es coneixien
habitualment com a diners o ramellets.

Jaime I introdujo en 1247 el nuevo real de Valencia, una
moneda que se distingía porque presentaba un árbol
estilizado en el reverso. Durante los siglos XVI y XVII
estas piezas rebajaron su calidad metálica y se conocieron
popularmente como diners o ramellets.

Jaume I. Real. València. 1271.

Felip II. Diner. València. 1610.

El real d’or
d’Alfons el Magnànim

El real de oro
de Alfonso el Magnánimo

El real d’or o timbre és, sens dubte, la peça de referència
de la numismàtica valenciana. Alfons el Magnànim
introduí este nou valor, que es caracteritza per
l’emblemàtic disseny de l’elm coronat amb un drac
naixent.

El real de oro o timbre es sin duda la pieza de referencia
de la numismática valenciana. Alfonso el Magnánimo
introdujo este nuevo valor con el emblemático diseño del
yelmo coronado con un dragón naciente.

Alfons III. Timbre. València. 1426.

64

[page-n-65]
La riquesa del Regne de València

La riqueza del Reino de Valencia

Els Reis Catòlics fabricaren a València una quantitat
considerable de moneda d’or que superava els volums
produïts en altres períodes. A més, durant el regnat
posterior de Ferran II, en solitari, la seca de València sols
encunyà or.

Los Reyes Católicos fabricaron en Valencia una gran
cantidad de moneda de oro, que superó el volumen
producido en otros períodos. Además, durante el
posterior reinado en solitario de Fernando II, la ceca de
Valencia solo acuñó oro.

Reis Catòlics. Ducat. València. 1479-1516.

Ferran II. 2 ducats. València. 1479-1516.

Valors excepcionals

Valores excepcionales

Les monedes de quatre corones o de quatre reals són peces
emblemàtiques, ja que representen les emissions valencianes
d’or i de plata amb major pes. La seua grandària feia que
l’encunyació a martell fora un procés més complicat.

Las monedas de cuatro coronas o de cuatro reales son piezas
emblemáticas debido a que fueron las emisiones valencianas
de oro y de plata de mayor peso. Su acuñación a martillo
resultaba más complicada a causa de su gran tamaño.

Carles I. 4 reals. València. 1516-1556.

Felip I. 4 corones. València. 1556-1598.

65

[page-n-66]
El dihuité

El dihuité

El real fou una moneda valenciana de plata que s’encunyava
des del segle XIV, però rebé el nom de dihuité des dels inicis
del segle XVII. Alguns anversos d’estes monedes indiquen
amb la xifra 18 la seua equivalència en diners, mentre que
els reversos sempre inclouen la data d’emissió.

El real fue la moneda valenciana de plata que se acuñó
desde el siglo XIV, pero comenzó a llamarse dihuité desde
principios del siglo XVII. Algunos anversos indican con
la cifra 18 su equivalencia en diners y los reversos siempre
incluyen la fecha de emisión.

Felip II. Dihuité. 1619.

Felip III. Dihuité. 1650.

Carles II. Dihuité. 1682.

Felip III. Dihuité. 1624.

La introducció de la maquinària

La introducción de la maquinaria

El doble real de molinet és una peça d’una extraordinària
singularitat. És cabdal en l’àmbit tecnològic, pel fet que
es tracta d’una de les primeres monedes fabricades amb
maquinària després de dos mil anys d’encunyació a martell.

El doble real de molinillo es una moneda de una rareza
extraordinaria. La importancia de esta pieza es de índole
tecnológica, ya que es una de las primeras monedas fabricadas
con maquinaria tras dos milenios de acuñación a martillo.

Carles II. 2 reals. València. 1683.

66

[page-n-67]
El final de les emissions valencianes

El fin de las emisiones valencianas

Les monedes d’or, plata i bronze de Felip V són les
últimes produccions regulars del taller de València. A
banda de les sèries amb escuts castellans, algunes monedes
de coure feren servir els darrers dissenys originals de la
seca de València.

Las monedas de oro, plata y bronce de Felipe V son las
últimas producciones regulares del taller de Valencia.
Junto a las series con escudos castellanos, algunas
monedas de cobre emplearon los últimos diseños
originales de la ceca de Valencia.

Felip V. 4 escuts. València. 1707.

Felip V. 4 maravedís. València. 1718.

Felip V. 2 reals. València. 1708.

Felip V. Sisó. València. 1709.

Felip V. Treseta. València. 1711.

67

[page-n-68]
El gravador Manuel Peleguer

El grabador Manuel Peleguer

Certes medalles són creacions d’artistes de renom amb
una alta qualificació. En este sentit, el gravador valencià
Manuel Peleguer (1759-1831) aconseguí grans fites, ja
que la seua obra és rica i inclou medalles que firmà amb
el seu nom.

Algunas medallas son creaciones de artistas renombrados
con una elevada cualificación. El grabador valenciano
Manuel Peleguer (1759-1831) alcanzó un nivel
admirable, creando una obra importante que incluye
medallas que firmó con su nombre.

Ferran VII i Isabel de Portugal. Gravat de Manuel Peleguer. 1816.

Fitxes

Fichas

Les fitxes són peces comunes que servixen per al pagament
de béns i servicis. Es convertixen en un testimoni rellevant
de l’activitat econòmica de les empreses i de les institucions
valencianes. L’àmplia mostra atresorada en la col·lecció té un
gran valor i reflectix la vida quotidiana del segle XX.

Las fichas son piezas comunes que sirven para el pago de bienes y
servicios. Constituyen un testimonio excepcional de la actividad
económica de empresas e instituciones valencianas. La amplia
muestra atesorada en la colección tiene un enorme valor como
testimonio de la vida cotidiana durante el siglo XX.

Fills d’Amador
Navarro S. A.
Monòver. Fitxa de sabó.

Gran Café d’Europa.
Alacant. 75 cèntims.

68

[page-n-69]
Treballadors de la
distribució. CNT-UGT.
València. 2 pessetes.

Basar i fàbrica de calcer Ildefonso Gomis.
València.

JVC. Elx. 3 pessetes.

Societat Valenciana d’Agricultura. 2 pessetes.

Antonio Muñoz.
Plaça del Mercat, 4.
València. 2 pessetes.

Cercle de Belles Arts.
València. 5 pessetes.

Ramón Flores. València. 5 pessetes.

Celestino Mas. Mercat Central, 36.
València. 2 pessetes.

Café Siglo. Dénia. 1 pesseta.

Viena. Bar Automàtic. València. 25 cèntims.

The Sport. València. 25 cèntims.

69

Café del Siglo. Utiel. 1 pesseta.

Perruquer.
Abonament.
Requena.

[page-n-70]
70

[page-n-71]
A N T I G U I TAT
ANTIGÜEDAD

C O NQU E S TA ROM A N A
D’ H I S P À NI A
C O NQU I S TA ROM A N A
DE H I S PA NI A

I M PERI RO M À
I M PERI O RO M A N O

C.

A

BLE

60
U N I T A T. 1

-1

-218

AS

20

DE

-50

TIBE

.
RI. I L I C I

14

-3

7.

50

476
Primeres monedes d'or valencianes
Primeras monedas de oro valencianas

Ciutats que encunyen moneda pròpia
Ciudades que acuñan moneda propia
KILI
K

C
5A

.

D

E

71

TI

BE

R I. S A G U N T

UM

.1

4-

DEMARO. S

AG

EM

-7
E N TIA. 138

UN

TR

VA L

G

10-612.
T. 6

DE

SAITI

AS

AS

VALENTIA

UN

KELIN
LIN

ARSE
ARS
RSE
E

TREM
ÍS D
E

ABARILTUR

21.

DO

-6

I.

.

-350

PA

Emissions d’August i Tiberi
Emisiones de Augusto y Tiberio

ÍS

12

35

R S E. C A

T

I

LD

’A

SA

ÒBO

0 AC
.

Arse encunya la primera moneda valenciana
Arse acuña la primera moneda valenciana

VI SI GOTS
VI SI GO D O S

37

CU LTU R A I B È R I CA
CU LTU R A I B É R I CA

A N T I G U I TAT TA R D A N A
A N T I G Ü E D A D TA R D Í A

DE

S UIN TIL A

.6

[page-n-72]
E D AT M I T J A N A
EDAD MEDIA

REGN E D E VA LÈN C I A
REI N O D E VA LEN C I A

I

9-1516.
147
AL

È

3 96.

JO

7-1

38

.
1107

A.
CI

’

L

L I C S. V

AN

I . VA L È N C I

A.

1

FLO RÍ

D

Y U S U F. VA

D
DÍRHAM
ALMOHADE
ALMOH
OHAD
ANÒNIM.
ANÒNIM
ANÒ
A
NIM. V
VALÈ
VALÈNCIA.
ALÈNCIA 1172-1228.

DE

R

EN

ÈN

AT Ò

La producció se centralitza
en la seca de València
La producción se centraliza
en la ceca de Valencia

REAL

DINA
ÍB

SC

1238

Monedes àrabs exclusivament epigràfiques
Monedas árabes exclusivamente epigráficas

AL

EI

4 5 8.

1147

C
E I
. VA L È N

D’A

14

1086

M

CI

U

48-1

É

A.

47-

. 10
4 3.

IA

N

1000

D

R

Y A H I D.

LS

MU

JA

E

DE

DE

AM

D

Única representació
d'una reina
Única representación
de una reina

D U C AT

REAL

DÍR H

711

Primera moneda
del Regne de València
Primera moneda
del Reino de Valencia

1 2 4 9.

Primera moneda amb data en 1043
Primera moneda con fecha en 1043

N

A LM O H A D E S
A LM O H A D E S

LF

O

72

A.

A L MO R À VI TS
A L MO R Á VI D E S

12

TA I F E S
TA I FA S

A.

CONQU E S TA
ISLÀM I C A
CONQU I STA
ISLÁM I C A

NS

I I I. VA L È N

CI

[page-n-73]
E D AT M O D E R N A
EDAD MODERNA

E D AT C O N T E M P O R À N I A
EDAD CONTEMPORÁNEA

DE C R E T D E N OVA P L A N TA
DE C R E TO D E N UEVA P L A N TA

GUERRA CIVIL
GUERRA CIVIL

Desaparició de la moneda valenciana
Desaparición de la moneda valenciana

Consolidació del sistema trimetàl·lic valencià
Consolidación del sistema trimetálico valenciano

35.
-19

.
719

20

19

IA

CI

N

E S.

A
VA L È N C I A . C

P

IB

A

I. 2

3
19
5 CÈ
N T I M S.

Monedes i fitxes locals
Monedas y fichas locales

FE

RRA

A
N V II. V

73

LÈ

N

.
25
A.

19

180

E

A.

ÈN

9.

1 68 3.
A.

CI

L
I I . VA

7.

1936-1939

CI

.

.1

6 1 9.

A. 1

6-1 5 5 6

151
A.

CI
92

LES

SD

15

ET

X

C

N

.

ES

1800

AL
8 RE

DE

E
4R

I . VA L È

A
CI

C

FIT

REAL
AR

SD
EF
ELIP

ÈN
SD
E F E L I P V. VA L

Sistema castellà i noves marques de seca
Sistema castellano y nuevas marcas de ceca

Primeres monedes
encunyades a molí
Primeras monedas
acuñadas a molino

Primera moneda del
Regne amb data
Primera moneda del
Reino con fecha

DÍ

P

1707

.2

L I P I I. V

1500

AL

VE

È
AL

XA

FE

FIT

E

N

D

R L E S I. V

É

T

CA

È
AL

RA

CA

E

A
4M

IT

DU

D

DIH U

D O BLE

.

DINE
RD

6.
6-155
151
A.

ES I. XÀT
IV
ARL
EC

VA
L

ÈN

C IA.

2 5 PE SS E T E

P
S. C A

A1

90

0-

[page-n-74]
Respuestas
Respostes
Pàg. 36-37: Identifica tres monedes, tres medalles i tres fitxes
Monedes: Felip V. 2 escuts. 1707.
Tiberi. As. 14-37.
Arxiduc Carles. Dihuité. 1707.

Identifica tres monedas, tres medallas y tres fichas
Medalles: Col·legi d’argenters. 1789.
Valentini Patricii. 1784.
Alfons XII. 1875.

Pàg. 38-39: Ordena les monedes de la més antiga a la més recent
1. Arse-Saguntum Dracma. 195-130 aC.
2. Tiberi. Ilici. As. 14-37.
3. Sisebut. Sagunt. Tremís. 612-621.

Fitxes: València. Segle XX.
Societat Cooperativa per al Socors
i Instrucció de l’Obrer.
Xalet àrab Segle XX 1903.

Ordena las monedas de la más antigua a la más reciente
4. Muhàmmad ibn Sad. Dinar. València. 1150.
5. Jaume I . Real. València. 1247-1249.
6. Joan II. Real. València. 1387-1306.

7. Felip V. Sisó. València. 1710.
8. Ferran VII. 2 reals. València. 1811.

Pàg. 40-41: Quines d’estes monedes foren encunyades a martell i quines amb maquinària?
¿Cuáles de estas monedas fueron acuñadas a martillo y cuáles con maquinaria?
Martell: Carles II. Escut. València. 1688.
Felip I. 4 reals. València. 1592.
Abd al-‘Azīz ibn Abī-‘Āmir al-Manṣūr. Dírham. València. 1053.
Arse-Saguntum. Mitja unitat. 218-195 aC.

74

Màquina: Ferran VII. 4 reals. València. 1823.
Felip V. 4 reals. València. 1708.
Felip V. Maravedí. València. 1720.
Carles II. Real. València. 1683.

[page-n-75]
Pàg. 42-43: Quina ciutat valenciana encunyà les primeres monedes?

¿Qué ciudad valenciana acuñó nuestras primeras monedas?

Arse-Saguntum. Hemiòbol. 350-300 aC.

Pàg. 44-45: Identifica el disseny que no pertany a una seca valenciana

Identifica el diseño que no pertenece a una ceca valenciana

Ikalesken. Denari. 150-100 aC. (Iniesta, Conca)

Pàg. 46-47: Quina d’estes monedes no esmenta un governant?

¿Cuál de estas monedas no menciona a un gobernante?

Arse-Saguntum. As. 130-72 aC.
Pàg. 48-49: Quina d’estes monedes no inclou cap referència a València en la seua llegenda?
¿Cuál de estas monedas no incluye en su leyenda ninguna referencia a Valencia?
Alfons III. Florí. València. 1448-1458.

Pàg. 50-51: Quina d’estes denominacions fou exclusiva del Regne de València?

¿Cuál de estas denominaciones fue exclusiva del Reino de Valencia?

Alfons II. Timbre. València. 1426.

Pàg. 52-53: Identifica les dos monedes que indiquen amb una lletra o amb un símbol que foren encunyades en la ciutat de València
Identifica las dos monedas que indican con una letra o un símbolo que se acuñaron en la ciudad de Valencia
Ferran VII. 4 reals. València. 1810.
Felip V. 4 maravedís. València. 1719.

Pàg. 54-55: Identifica la moneda més falsificada de la història monetària valenciana

Identifica la moneda más falsificada de la historia monetaria valenciana

Diner. València. Segle XVII.

Pàg. 56-57: Identifica quina d’estes peces no és una fitxa

Identifica cuál de estas piezas no es una ficha

Ibi. 25 cèntims. 1937.

Pàg. 58-59: Identifica quina d’estes medalles no és valenciana

Identifica cuál de estas medallas no es valenciana

Col·legi del Salvador. Compañía de Jesús. Zaragoza.

75

[page-n-76]
BI
BLIO
GRA
FIA

ALMAGRO GORBEA, M.; PÉREZ ALCORTA, M.
C.; MONEO, T. (2005). Medallas españolas.
Real Academia de la Historia. Catálogo del
Gabinete de Antigüedades, Madrid: Real
Academia de la Historia.
BOADA SALOM, J. (2018). Les medalles de
proclamació de les terres de parla catalana:
Catalunya, València i Balears (1724-1843).
Barcelona: Institut d’Estudis Baleàrics.
CALICÓ ESTIVILL, X. (1988). Monedas españolas
desde Fernando e Isabel a Juan Carlos I: años
1474 a 1988. Barcelona: Calicó.
CALICÓ ESTIVILL, X.; CALICÓ ESTIVILL, F.; TRIGO,
J. (1994). Numismática Española, Catálogo
de todas las monedas emitidas desde Los Reyes
Católicos a Juan Carlos I. Barcelona: Calicó.

76

CANO CUESTA, M. (2005). Catálogo de
medallas españolas. Museo Nacional del
Prado. Madrid: Museo Nacional del
Prado.
CARUANA Y REIG, J. (1933). “Medallero
valenciano o sea catálogo de medallas”.
Archivo de arte valenciano 19, p. 53-76.
CARUANA Y REIG, J. (1934). “Medallero
valenciano o sea catálogo de medallas
(continuación)”. Archivo de arte valenciano 20, p. 51-80.
CARUANA Y REIG, J. (1935). “Medallero
valenciano o sea catálogo de medallas”.
Archivo de arte valenciano 21, p. 69-96.
CARUANA Y REIG, J. (1936). “Medallero
valenciano o sea catálogo de medallas
(continuación)”. Archivo de arte valenciano 22, 1, p. 45-64.
CARUANA Y REIG, J. (1952). “Medallero
valenciano o sea catálogo de medallas”.
Archivo de arte valenciano 23, p. 51-64.
CARUANA Y REIG, J. (1954). “Medallero
valenciano o sea catálogo de medallas”.
Archivo de arte valenciano 25, p. 34-45.
CARUANA Y REIG, J. (1955). “Medallero
valenciano o sea catálogo de medallas”.
Archivo de arte valenciano 26, p. 92-105.
CARUANA Y REIG, J. (1956). “Medallero
valenciano o sea catálogo de medallas”.
Archivo de arte valenciano 27, p. 53-66.
CAYÓN, J. R. (2015). Catálogo de fichas de
casino españolas. Madrid: Juan R. Cayón.
CERDÀ INSA, P. (2020): “La moneda antigua
en Santa Magdalena de Polpís (Baix
Maestrat Castelló) y la ceca de Abaril-

[page-n-77]
tur”. Quaderns de prehistòria i arqueologia de Castelló 38, p. 103-133.
CRUSAFONT I SABATER, M. (2006). Medalles
commemoratives dels Països Catalans
i de la Corona Catalano-Aragonesa (s.
XV-XX). Barcelona: Societat Catalana
d’Estudis Numismàtics: Institut d’Estudis Catalans.
CRUSAFONT I SABATER, M. (2009). Catàleg
general de la moneda catalana: Països
Catalans i Corona Catalano-Aragonesa
(S. V aC- S. XX dC). Barcelona: Societat
Catalana d’Estudis Numismàtics.
CRUSAFONT I SABATER, M.; Comas Ezequiel,
R. (1996). El florí d’or català: Catalunya, València, Mallorca. Barcelona: Asociación Numismática Española; Societat
catalana d’estudis numismàtics.
FRANCÉS VAÑÓ, D. (2010). “Un mig dirhem inèdit de Sa’d al-Dawla Hassan
b. Muyahid de Dènia (430-432 AH /
1038-1040 dC)”. Acta numismàtica 40,
p. 39-43.
FRANCÉS VAÑÓ, D. (2014). “A vueltas con
Muciz Al - Dawla” Revista Numismática
OMNI, Extra 1, 2014 (ejemplar dedicado a Las monedas hispano-musulmanas), p. 133-138.
FRANCÉS VAÑÓ, D. (2017). “Aportació
numismàtica a la Taifa de València:
Abd-al-Azīz i les emissions del 435 al
442 AH amb i sense el nom Naŷaba”.
Acta numismàtica 47, p. 107-116.
FRANCÉS VAÑÓ, D. (2018). “Contribució a
la numismàtica de les taifes andalusines:

Toledo, Dènia i València”. Acta numismàtica 48, p. 109-114.
IBÁÑEZ ARTICA, M. (2016). “Origen del árbol crucífero en las primeras emisiones
monetarias de los reinos de Aragón y
Pamplona”. Numisma 260, p. 91-104.
LLORENS FORCADA, M. M. (1987). La ceca
de Ilici. València: Generalitat Valenciana, Conselleria de Cultura, Educació i
Ciència.
LLORENS FORCADA, M. M. (1987). “Estudio
del número de cuños originales de la
ceca de Ilici”. Lucentum VI, p. 165181.
LLORENS FORCADA, M. M.; Ripollès Alegre,
P. P.; Domenech Belda, C. (1997):
Monedes d’ahir, tresors de hui. Serie
Perfils del Passat, 2. Valencia: Museu de
Prehistòria.
MATEU Y LLOPIS, F. (1929). La ceca de Valencia y las acuñaciones valencianas de los
siglos XIII al XVIII. Valencia.
MATEU Y LLOPIS, F. (1937). El florí d’or
d’Aragó. Valencia.
MATEU Y LLOPIS, F. (1941). “Sobre el numerario visigodo de la Tarraconense
(Las cecas de Sagunto y Valencia en el
primer tercio del siglo VII)”. Empúries:
revista de món clàssic i antiguitat tardana
3, p. 85-95.
MATEU Y LLOPIS, F. (1950). “Notas sobre los
archivos de la Bailía, la Generalidad y
la Gobernación del Reino de Valencia”.
Revista de Archivos, Bibliotecas y Museos
44, p. 5-35.

77

MATEU Y LLOPIS, F. (1950-1951). “De nuevo sobre las acuñaciones valencianas de
Fernando VII (1809-1811 y 1823)”.
Saitabi 8, p. 233-239.
MATEU Y LLOPIS, F. (1953). “Las acuñaciones de oro de los Reyes Católicos en
Valencia posteriores a 1492”. Numisma
7, p. 31-36.
MATEU Y LLOPIS, F. (1953). “Para el estudio de
la política monetaria durante Carlos I y
F. II. La situación en el Reino de Valencia
de 1547 a 1566”. Numisma 9, p. 49-58.
MATEU Y LLOPIS, F. (1956). “Documentos
sobre el reinado de Carlos II”. Numisma 21, p. 19-30.
MATEU Y LLOPIS, F. (1957). “El florí d’or
d’Aragó de 1374 a 1392”. Numisma 28,
p. 39-51.
MATEU Y LLOPIS, F. (1957). Llibre dels privilegis de la seca y Casa Real de la Moneda
de sa Magestat de la Ciutat y Regne de
València los quals se han vertit de lati en
romans en lo any de la nativitat del senyor
1630. Valencia.
MATEU Y LLOPIS, F. (1958). “El
dieciocheno. Notas y documentos
sobre un valor monetario del reino de
Valencia durante Felipe III y Felipe IV
(1598-1665)”. Numisma 33, p. 27-71.
MATEU Y LLOPIS, F. (1958). “La situación
monetaria en el Reino de Valencia
durante Felipe IV y Carlos II (16211700)”. Numisma 35, p. 33-63.
MATEU Y LLOPIS, F. (1958). “Notas documentales sobre la ceca de Valencia y la

[page-n-78]
circulación monetaria durante Felipe II
(1556-1598)”. Numisma 31, p. 9-32.
MATEU Y LLOPIS, F. (1961-1962). “Del
dinero de vellón al gros, en Cataluña,
Valencia y Murcia. de 1291 a 1327
(Notas y documentos)”. Homenaje
a Cayetano de Mergelina, Murcia, p.
577-611.
MATEU Y LLOPIS, F. (1964). Las monedas de
Alfonso el Magnánimo. Valencia.
MATEU Y LLOPIS, F. (1964). “Una versión
romance del privilegio de la ceca de
Barcelona de 1339, hecha para la de
Valencia en 1369”. Numisma 66, p.
21-29.
MATEU Y LLOPIS, F. (1972). “Las marcas de
lugarteniente de tesorero general y del
maestro de la ceca en la de Valencia en
1459-1522”. Gaceta Numismática 25,
p. 16-18.
MATEU Y LLOPIS, F. (1974). “Acerca de los
marcos de los países de la Corona de
Aragón y, en especial, del de Valencia”.
Numisma 120-131, p. 397-428.
MATEU Y LLOPIS, F. (1975). “La tradición
numaria de Valencia y la creación del
Laboratorio de Arqueología de su Universidad”. Papeles del Laboratorio de
Arqueología de Valencia 11, p. 41-73.
MATEU Y LLOPIS, F. (1976). “El flori d´or
d´Aragó. La ceca de Valencia”. Acta
Numismàtica 6, p. 167-189.
MATEU Y LLOPIS, F. (1977). “La moneda
de los Reinos de Valencia y Mallorca”.
Numisma 147-149, p. 123-148.

MATEU Y LLOPIS, F. (1977). La moneda del
Reino de Valencia. I. De Jaime I a la
Germania (1238-1522). Valencia.
MATEU Y LLOPIS, F. (1977). “La moneda del
Reino de Valencia. II. Desde el fin de la
Germania hasta Carlos II (1522-1700)”.
Valencia.
MATEU Y LLOPIS, F. (1978). La moneda del
Reino de Valencia. III : De la guerra de
Sucesión a la de por la Independencia.
Valencia.
MATEU Y LLOPIS, F. (1979). La moneda del
Reino de Valencia. IV. Los reinados de
Fernando VII e Isabel (1808-18331868). Valencia.
MATEU Y LLOPIS, F. (1980). “Numismática
Valenciana”. Numisma 162-64, p. 177205.
MATEU Y LLOPIS, F. (1981). “Acerca de la equivalencia de la lliura valenciana medieval”.
Gaceta Numismática 63, p. 18-21.
MATEU Y LLOPIS, F. (1986). “Documentos
monetarios de Jaime I del Ms. Real, 9
del Archivo de la Corona de Aragón”.
Estudios en homenaje al Dr. Antonio
Beltrán Martínez, Zaragoza, p. 969981.
MILES, G. C. (1950). The Coinage of the
Umayyads of Spain. New York: The
American Numismatic Society.
MILES, G. C. (1952). The coinage of the
Visigoths of Spain. Leovigild to Achila
II. New York : American Numismatic
Society in co-operation with the Hispanic Society of America.

78

MILES, G. C. (1954). Coins of the Spanish
Muluk al-Tawa’if. New York: The American Numismatic Society.
PERELLÓ ZABALA, J. L.; Torres, D.; Macías
Serrano, F. (2018). Fichas de Casinos Españoles. Sociedades y juego. 1890/1960.
Amurrio: Juan Luis Perelló.
PETIT, R. (1981). Nuestras monedas. Las cecas valencianas. Valencia: Vicent García.
PETIT, R.; ALEDÓN, J. M. (1983). Catálogo
de las Monedas Valencianas y medallas
valencianas de los Reyes de España. Valencia: J. M. Aledón.
PLIEGO VÁZQUEZ, R. (2009). La moneda
visigoda. Sevilla: Universidad de Sevilla.
PRIETO Y VIVES, A. (1926). Los reyes de Taifas. Estudio histórico-numismático de los
musulmanes en el siglo V de la Hégira.
Madrid: imprenta de Maestre.
RAMÓN, J. C.; RODRÍGUEZ CASANOVA, I.;
CANTO GARCÍA, A. (2018). Medallas
de la Historia de España. Volumen II.
De Carlos II a Carlos III. Madrid: Real
Casa de la Moneda.
RIPOLLÈS ALEGRE, P. P. (1979). “La ceca de
Celin. Su posible localización en relación con los hallazgos numismáticos”.
Saguntum 14, p. 127-137.
RIPOLLÈS ALEGRE, P. P. (1980). “Estudio
numismático del poblado ibérico Los
Villares (Caudete de las Fuentes, Valencia). Nuevos hallazgos de la ceca de
Kelin”. Numisma 165-167, p. 9-22.
RIPOLLÈS ALEGRE, P. P. (1988). La ceca de
Valentia. València: Generalitat Valen-

[page-n-79]
ciana, Conselleria de Cultura, Educació
i Ciència.
RIPOLLÈS ALEGRE, P. P. (2001). “Historia
Monetaria de la ciudad ibérica de
Kelin”. Los Íberos en la Comarca de
Requena-Utiel (Valencia), Lucentum,
Anejo 4, p. 105-115.
RIPOLLÈS ALEGRE, P. P. (2004). “La moneda
en Ilici”. Iberia, Hispania, Spania: una
mirada desde Ilici, Alicante, p. 197-206.
RIPOLLÈS ALEGRE, P. P. (2007). Las
acuñaciones de la ciudad ibérica de
Saitabi, Valencia.
RIPOLLÈS ALEGRE, P. P. (2017). “Kili,
An Elusive Iberian Mint”. Rome et
les provinces : monnayage et histoire:
mélanges offerts à Michel Amandry, p.
57-71.
RIPOLLÈS, P. P.; GOZALBES, M.; FRANCÉS, D.;
SENDRA, J. A. (2020). “La colección
Vidal Valle y su publicación digital”,
Homenaje a Josep Pellicer i Bru (F.
Retamero y J. M. de Francisco, eds.),
Barcelona, p. 303-316.
RIPOLLÈS ALEGRE, P. P.; LLORENS FORCADA,
M. M. (coords.). (1999). Els diners
van i vénen. Serie Perfils del Passat, 6.
Valencia: Museu de Prehistòria.
RIPOLLÈS ALEGRE, P. P.; LLORENS FORCADA,
M. M. (2002). Arse-Saguntum. Historia
monetaria de la ciudad y su territorio.
Sagunto: Bancaja.
RUIZ TRAPERO, M. (2003). Catálogo de
la colección de medallas españolas del
Patrimonio Nacional. Carlos I - Fernando

VII (1516-1833). Madrid: Patrimonio
Nacional.
RUIZ TRAPERO, M. (2010). La colección de
medallas extranjeras del Patrimonio
Nacional. Catálogo de las colecciones
francesa e italiana. Francia (Luis XI-Luis
XVII). Madrid: Patrimonio Nacional.
SENDRA IBÁÑEZ, J. A. (2006). “Sistematització dels diners valencians amb data de
l’època dels àustries 1610-1706: presentació del diner de l’arxiduc Carles”. Acta
numismàtica 36, p. 155-174.
SENDRA IBÁÑEZ, J. A. (2007). “Les encunyacions a molí de Carles II a València. 16821683”. Acta numismàtica 37, p. 159-167.
SENDRA IBÁÑEZ, J. A. (2008). “Las acuñaciones de plata en Valencia durante el
reinado de Carlos II”. Archivo de Prehistoria Levantina 27, p. 339-360.
SENDRA IBÁÑEZ, J. A. (2011). “Los dieciochenos valencianos con fecha 1610: tipologías y propuesta de atribución cronológica”. Ars metallica: monedas y medallas (J.
Torres, coord.), Nules-Valencia, 25-27
de octubre de 2010, p. 971-996.
SENDRA IBÁÑEZ, J. A. (2013). “Dues variants
inèdites de florins de la seca de València”. Acta numismàtica 43, p. 99-101.
SENDRA IBÁÑEZ, J. A. (2017). “El diners
valencians entre 1592 i 1609: el diner de
Felip I amb marques S-S”. Acta numismàtica 47, p. 195-202.
TURRÓ I MARTÍNEZ, A. (1995). El paper
moneda del País Valencià 1936-1939 (i
altres signos monetaris emesos durant la

79

guerra 1936-1939), Catarroja-Barcelona-Palma.
VICO MONTEOLIVA, J.; CORES GOMENDIO,
M. C.; CORES URÍA, G. (2005). Corpus
Nummorum Visigothorum. Ca. 575-714.
Leovigildus-Achila. Madrid: Jesús Vico
Monteoliva.
VILLARONGA GARRIGA, L. (1967). Las monedas de Arse Saguntum. Barcelona : Instituto Antonio Agustín de Numismática
del Consejo Superior de Investigaciones
Científicas.
VILLARONGA GARRIGA, L. (1980). “Sistematització de les monedes de bronze
de Ikalkusken, Kelin i Urkesken”. Acta
numismàtica 10, 1980, p. 41-60.
VILLARONGA GARRIGA, L. (1988). Els denaris
ibèrics d’Ikalkusken. Valencia: Generalidad Valenciana, Consejería de Cultura
Educació y Ciència.
VILLARONGA GARRIGA, L. (1994). Corpus
nummum Hispaniae ante Augusti Aetatem. Madrid: José Antonio Herrero.
VILLARONGA GARRIGA, L.; BENAGES OLIVÉ, J.
(2011). Ancient Coinage of the Iberian
Peninsula / Les Monedes de l’Edat Antiga
a la Peninsula Ibèrica. Barcelona: Societat Catalana d’Estudis Numismàtics,
Institut d’Estudis Catalans.
VIVES ESCUDERO, A. (1893). Monedas de
las dinastías arábigo-españolas. Madrid:
Establecimiento tipográfico de Fortanet.
VIVES ESCUDERO, A. (1924-1926). La moneda hispánica. Madrid: Real Academia de
la Historia.

[page-n-80]
80

[page-n-81]